1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

596
263 tempraments: exercicis.
264 sofir: sofreix.
266 e que·m perdó: l’ús d’aquesta frase sense sentit (a qui demana perdó l’autor?) és un dels
punts més baixos en la versificació d’aquest poema.
268 apunt: «apunti».
269-71 «aquell delit és el pitjor perquè és el que més aviat es converteix en dolor i s’allunya
més de la natura».
283 est: amor de dones (v. 274).
286-87 L’autor anuncia que parlarà dels que «en raó són defallits» (v. 285) seguint l’ordre en
què tractarà els delits.
301 pec: neci.
304 e lo publi: «i allò que he fet en públic».
306 estremoni: estramoni, «herba talpera» o «herba pudenta».
308 returar: deturar.
321 temprar lo cos: fer-se fort mitjançant l’exercici.
328-29 arnès cru: arnès rígid o «d’extrema duresa» segons DCVB que només dóna l’exemple
d’aquest mateix vers.
350 bona: es refereix a «la via».
359 repòs: satisfacció.
361 llur: de les «altres fins».
362 pec: neci.
364 valent: que val.
366 lloc tal: en el no-res.
370 no·m cur: no vull.
374 de fet: immediatament; aquell: el bé profitós.
382 sens esguard: sense tenir propòsit conscient.
385 aquella: la llet.
388 afecció: passió.
391 «per assolir la seva pròpia finalitat».
392 ·l darrer: sembla referir-se a fi (v. 390), aquí en forma masculina.
397 Els grans mercaders del segle XV eren també propietaris - i sovint els seus patrons - de
les naus amb les quals feien els seus viatges per la Mediterrània.
398-99 Es refereix als corsaris.
403 hac: hagué.
407 d’altra: que altra.
414-15 L’autor afirma que ell no és l’únic que considera que totes les altres finalitats que no
siguin la «verdadera» són defectuoses.
415 l’afalliment: el defecte.
419 Ell: l’afalliment de totes les altres finalitats, cosa inevitable.
428 ella: la finalitat «verdadera», a diferència de les que descriu als vs. 428-31.
443 grossers: ignorants.
451 semblant: «farà el mateix».
454 de si la tol: «se la treu».
461 «costum fa altra natura»; l’hàbit canvia la naturalesa de l’individu.
466 complexions procura: «crea maneres d’ésser».
470-71 «De aquests "diformes molt estranys" veiem exemples molt sovint». Obres, Poesies i
Ferraté llegeixen «que entre nosaltres vejam» al v. 471, i Poesies (V, 184) afegeix una
interpetació biogràfica en nota: «Ausiàs March curà dels béns de la seva germana Peirona,