1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

XXVI
March desenvolupa al llarg de set estrofes una denúncia de la manca de virtut al món
modern, però acaba amb una tornada on lloa la dama estimada, malgrat el fet que fins a
aquest moment no hi ha hagut la més mínima referència ni a ella ni a l’amor.
Se’ns presenten dues interpretacions d’aquest canvi sobtat en el discurs del poema. Segons
una d’aquestes lectures podríem afirmar que l’alabança final de la dama converteix les set
estrofes anteriors en una elegant circumlocució per dir que el món modern, tret del poeta, és
incapaç d’apreciar el que val la dona a qui March s’adreça. L’altra línia d’interpretació ens
duria a pensar, tot al contrari de l’altra, que el context cortès de la relació entre poeta i dama
forneix un marc convencional perquè ell arremeti contra la moralitat contemporània (un tema
que havia d’agradar a la reina Maria, amb la qual ja sabem que March es relacionava gairebé
diàrament en certs moments de la seva vida).
El tema que March desenrotlla al cos del poema és que els homes malvats i els estúpids han
fet que la virtut deixi d’apreciar-se al món, i que, com a conseqüència, la raça humana
ineludiblement s’apropa a la seva fi. Als vs. 41-48, March introdueix el tòpic retòric del Ubi
sunt?, i tot seguit contesta la pregunta: la dama és l’única que es pot comparar amb els
exemples de bellesa i saviesa que s’acaben de citar.
Mètrica: Cobles croades capcaudades; Ramírez (La poesia, p. 35) apunta que al v. 21 la rima
no compleix les exigències de la preceptiva (March fa rimar -onren amb -ombren als vs. 21,
24, 25 i 28).
Bibliografia: Commentaire, pp. 39-40; Poesies, II, 93-97; Ramírez, La poesia, pp. 111-13;
Archer, Pervasive Image, pp. 124-25 i Aproximació, pp. 95-101.
Jo crit lo bé si en algun lloc lo sé,
callant lo mal, sens passar-ne despit,
car en maldir mon cor no pren delit,
4 ne⋅m cal cridar, puis no veig lo perquè,
no per aitant que molts béns jo no senta,
mas poc val crit entre lo sord e⋅l mut,
per què⋅l bon hom per tal no és sabut,
8 e sa valor en lo món no l’augmenta.
Menys que la llei cristiana⋅s presenta
als africans, ne la volen oir,
veig la virtut en null esment venir:
12 l’hom viciós e⋅l pec l’han dat empenta.
Salamó diu que en pocs és saviesa;
los enemics són molts de la virtut,
dients que sou home foll conegut
16 si del costum se llunya vostra aptesa.
Lo vici és tant que la virtut ha empesa,
e lo profit honor ha tret del món,
e en tan pocs és, e poc a poc se fon;
85