1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

Notes LXII
3-4 És foll qui creu que es pot comparar amb el poeta per la felicitat. L’expressió «contendre
de par» s’origina en el dret feudal.
6 passió: com explica més avall, es tracta de la passió de la por.
7-8 «que em sembla impossible, perquè suposaria que hi ha un defecte en vós».
10 És a dir, la dama és lloada no tan sols pel poeta sinó per tothom.
14 Un bon començament hauria de donar lloc a un bon final.
17-20 Tot i que la dama és «la mellor/ ab molt gran seny e honestat de cor» (vs. 10, 11), el
poeta reconeix que no hi ha cap ésser humà que no tingui algun defecte; per això, és
imprudent atorgar lleugerament la nostra fe absoluta a algú, creient-hi desmesuradament;
abandonant: cedint (com al LXV, 10-11); aquella: aquella fe.
21-22 Per les raons ja donades, no el satisfà l’amor de la dama, i no pot creure allò que ella li
diu.
23-24 Creu que justament podria queixar-se de l’amor inadequat de la dama, però tampoc no
en pot estar segur del tot.
25-28 L’amor és incompatible amb la idea dels límits, i s’equivoca qui s’inicia en l’amor
pensant el contrari.
31 de continent: immediatament.
32 L’amant que imposa límits al seu amor no pot amar fortament.
33-36 L’home de cor fred ofèn l’amor més que qui, forçat per l’amor, el traeix i fa tota mena
de maldats.
38 «i ja falla contra l’amor».
39 Si ningú creu al tebi en qüestions d’amor, aquest no se’n pot queixar: tampoc la gent no
creu ser generós l’home malvat.
41-44 Si no fes cas al testimoni dels ulls, podria creure que la dama no li falla; però si
cregués això, seria un gran imbècil; peguesa: estupidesa.
45-47 La força del seu amor fa créixer la seva sospita envers la dama, a més de tot allò que
sap, de manera que no pot deixar de sospitar; tolre: treure.
49 Ma opinió: la seva actitud en l’amor i davant la dama, que explicarà tot seguit.
50 «que res, fora de vós, podria esborrar».
51-54 Explica la seva opinió: la dama té un poder absolut sobre ell, mitjançant la seva
subjecció a l’amor, i la força mateixa del seu desig el fa dubtar que la dama el pugui estimar.
55 falsia: falsedat.
55-56 L’amor té tanta influència sobre el poeta que li podria fer semblar fals allò que és
veritat; ell no té més remei que sospitar de la dama; no baste en pus: «no puc fer altra cosa».
58 sats: prou.
59 sciença: enteniment.
206