1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

510
50 hoc: però sí.
55-56 No sap què faria si fos amat, si també amaria ell o no; me’n jutge: «en penso»; si·l: si
li.
59 sos actes: els seus propis actes.
61 imagine: penso, contemplo.
62 gentils: nobles.
63-64 Quan el poeta passa de la contemplació a l’acte, mitjançant la voluntat, es dol en veure
que la pràctica de l’amor no correspon a l’ideal que se’n fa.
69-70 «Si el meu franc arbitre exigeix que jo ami, no puc fer altra cosa que obeir-lo».
71-72 Encara que no pot superar el desig d’amar, li resulta impossible a la pràctica amar o
ésser amat. Això es deu al fàstic que ha descrit a les estrofes anteriors; e: «i, no obstant,...».
73 hostal: casa.
75-76 Els sentiments contradictoris que afligeixen el poeta: d’una banda vol ésser amat però
dubta que ho pugui aconseguir i, de l’altra, no vol saber res de l’amor.
77-79 El poeta es compara amb el criminal que no sap viure d’una altra manera perquè en té
l’hàbit, cosa possible només perquè gaudeix de la seva manera de viure.
80 Els covards manquen de valentia perquè no són capaços de renunciar al delit i acceptar el
sofriment. Al compendi de l’Ètica del Llibre del Tresor, la força (concepte que inclou la
valentia) es tracta com un dels hàbits. Només pot accedir a l’hàbit de la força aquell que està
disposat a «soferir les coses doloroses» (II, 133); par: apareix.
82 orb: cec.
83-84 Reconeix el mal que li fa l’amor, però no és capaç de penedir-se, perquè es tracta d’un
reconeixement intel·lectual, no afectiu.
85 que amor de mi llance: «que jo em desprengui de l’amor».
88 só membrant: «em recordo».
92 d’aquell: del Diable.
92 «i després, quan el Diable el deixa, recupera el seny».
94 El poeta perd l’ús de la raó, i no s’adona del mal que li causa.
96 si pas avant: si el poeta passa a l’acte.
100 «aquells fets que estava acostumat a dur a terme».
103-04 Com que el poeta només experimenta el delit de l’amor en el pensament, les passions
de por i esperança no poden aportar cap dolor que afecti aquell delit.
106 jo·m dubte: «temo».
109 onsevulla que·s tinga: l’amor sempre assoleix trobar un lloc en el poeta on pot pedurar.
110 trobe: el subjecte és amor.
111 abasta ell: ell abasta; en sola pensa: només en el pensament.
112 L’hàbit disposa el poeta a l’amor, tot i que no arribi a dur-lo a passar a l’acte. El vers
conté un joc de paraules entorn de hàbit, mot que s’usa també en el sentit secundari de
«vestit», el qual dóna lloc a la metafòra del segon hemistiqui.
113 indiferent jo parle: «quan parlo sense especificar un tipus d’amor». Als versos següents
s’esmenten els diferents tipus: humà, espiritual i carnal.
114 tot l’home: cos i ànima.
120 L’amor humà és sempre un amor en què es barregen l’element espiritual i el carnal.
123 sens res abstraure fina: acaba sense obtenir de l’amor res que sigui espiritual; el sentit de
abstraure pot estar relacionat amb la idea de l’abstracte al v. 149.
126 «segons el tremp d’acer i ferro del qual hom la faci».
128 lo tal e qual la honren: segons la barreja de carn i esperit de la qual l’amor es compon.
129 sens esguard: sense pensar en una finalitat determinada. L’home sempre actua d’acord