1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

XLVI
Aquest poema, un dels més coneguts en dècades recents gràcies a la interpretació del
cantant Raimon, gira entorn de la prova d’amor, la necessitat del poeta de demostrar davant
la dama la fermesa dels seus sentiments. El dramàtic viatge per mar que es descriu a les
primeres tres estrofes és el desitjat cas molt fer - l’experiència perillosa - pel qual el poeta
voldria deixar constància del seu amor.
Aquest viatge marí conté diverses ressonàncies literàries i bíbliques (que assenyalem a les
notes). D’altra banda, la imatge del poeta que fa un desesperat viatge cap a la dama que
encara no l’ha acceptat, podria inspirar-se en part en la bella Vida - la biografia fictícia - del
trobador Jufre Rudel:
155
Jaufres Rudel...enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo ben qu’el
n’auzi dire als pelegrins que venguen d’Antiocha...E per voluntat de leis vezer, el se
croset e se mes en mar, e pres lo malautia en la nau, e fo condug a Tripol, en un
alberc, per mort. E fo fait saber a la comtessa et ella venc ad el, al son leit, e pres lo
antre sos bratz. E saup qu’ella era la comtessa, e mantenent recobret l’auzir e·l flairar,
e lauzet Dieu, que l’avia la vida sostenguda tro que’el l’agues vista; et enaissi el mori
entre sos braz. (Los trovadores, I, 154)
L’escena de tempesta es desenvolupa en tres etapes que corresponen a sengles estrofes: Vs.
1-8: la guerra dels vents, on participen set dels vuit vents de la rosa (només falta el llebeig);
vs. 9-16: el mar turmentat, convertit en un lloc apocalíptic on es manifesten alguns dels
signes del dia del judici; vs. 17-24: el temor dels viatgers i el moment culminant de la prova
d’amor quan el poeta, amb el rerafons de la confessió i les prometences dels altres davant la
mort imminent, farà el seu vot d’amor constant.
A partir del v. 25, March deixa enrera la prova d’amor imaginada i comença a meditar
entorn de la contingència de la seva mort. Rebutja la idea de morir per amor, no perquè
cregui que ell deixaria d’estimar la dama, sinó perquè tem que ella l’oblidi. No obstant això,
reconeix que només pot dur a terme aquella prova d’amor si està disposat a morir, i així no
gaudir mai de l’amor de la dama. D’aquesta manera, almenys deixarà constància del seu
amor. March conclou el poema amb una reflexió sobre l’amor que apunta a una dimensió
moral.
Mètrica: Cobles croades capcaudades.
Bibliografia: Commentaire, 61-63; Poesies, III, 5-9; Ramírez, La poesia, pp. 42-43; Ferraté,
p. xlvi; Marie-Claire Zimmermann, «Les métaphores de la mer dans la poésie d’Ausiàs
March», Ibérica, 2 (1979), 41-57 [pp. 46-53]; James W. Marchand, «Acyrologia as a
Rhetorical Device and a Mode of Thought in the Poems of Ausias March», Estudis de
llengua, literatura i cultura catalanes. Actes del primer col.loqui d’estudis catalans a Nord-
Amèrica, ed. Albert Porqueras-Mayo et al. (Barcelona: PAM, 1979), pp. 181-194; Elisabeth
Rhodes Primavera, «Ausiàs March: imatges d’un llarg viatge», Actes del Quart Col.loqui
d’Estudis catalans a Nord-Amèrica (Barcelona: PAM, 1985), 143-155; Archer, Pervasive
Image, pp. 51-52; Peter Cocozzella, «Ausiàs March and the "Truth" of the Trobadours», dins
Studia in Honorem Prof. Martí de Riquer, ed. Lola Badia et al. (Barcelona: Quaderns Crema,
1986), 111-132 [pp. 118-21]; Badia, Tradició, pp. 221-33; Archer, Aproximació, pp. 168-70.