1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

329
XCIII
Aquest poema comença i es tanca amb expressions de preocupació pel destí de l’ànima de
la difunta, tema que tindrà cada vegada més relleu en els «cants de mort» següents. Hi trobem
d’altres temes que també apareixen al XCII, com són l’inculpar-se per no haver mort amb
ella (vs. 33-40), i l’anàlisi de l’amor experimentat des del dol (vs. 41-48). El tema central,
però, és el del plaer en el dolor, motiu també introduït breument al poema anterior (vs. 7-10).
Als vs. 49-96, March analitza el mode de persistència del dol mitjançant el delit. Aquest
delit, arrelat en el «pensament» (v. 50) és més poderós que qualsevol altre plaer que podria
oferir-li la seva vida actual.
Davant la força d’aquest delit, el qual va creixent a mesura que el mal disminueix (vs. 73-
80), March afirma que els arguments de la tradició consolatòria són invàlids (vs. 57-72).
Rebutja la posició dels «savis» que han escrit contra els que no volen posar fi al seu dol
després de la mort de l’ésser estimat perquè aquesta postura no reconeix que fins i tot si
l’adolorit fa l’esforç de superar el seu dol, la presència del plaer en el sofriment li ho fa
difícil. En el cas del poeta, el seu dol li sembla d’acord amb la raó si això és possible (v. 65),
si bé en aquest poema March no explica la base teòrica d’aquesta idea.
El plaer a què al·ludeix pot originar-se en els seus records de la dama, quan
momentàniament perd de vista el fet de la seva mort, però aquest delit és seguit de gran
sofriment (vs. 81-88). Tanmateix, hi ha delit també fins i tot quan és plenament conscient de
la seva mort (vs. 89-92).
A la tornada, March demana a la Verge, originadora principal dels miracles a l’edat
mitjana, que li’n faci un, fent que la dama torni al món per posar fi a l’angoixa del poeta per
la seva ànima.
Mètrica: Cobles croades capcaudades.
Bibliografia: Commentaire, pp. 100-01; Poesies, IV, 26-33.
¿Qui serà aquell del món superior
que veritat de vós a mi recont?
¿E qui sap dir on serà aquell afront
4 que nós haurem, portant goig o dolor?
Los llocs seran mostrants lo bé o mal
segons en ells mal o bé⋅s contendrà;
e si nós dos un lloc no ocuparà,
8 lo partiment serà perpetual.
L’esguard que jo de vós he no és egual,
així divers és o contrariant:
les penes grans d’infern jo só dubtant
12 (tot quant n’he llest a dolor me val),
e puis ve temps que us imagín al món
haver ab mi verdadera amistat.
Aquell delit que⋅l món pot haver dat
16 fort cor és ops a membrar lo que fon.
Lo dolorós e miserable don,