1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

369
Notes C
3-4 «no és cap meravella si tinc grans congoixes i poques alegries»; no és: pronúncia
monosil·làbica (als manuscrits: nos).
5-7 És com el navegant a mercè dels vents; com es palesa més endavant, aquests «vents»
corresponen als «delits» (v. 15) a què el poeta s’ha lliurat; la’s veu: el subjecte és sa persona.
8 March remata la cobla amb una altra comparança: qui segueix una «via cega»
inevitablement caurà.
11 sa fi: el fi de l’enteniment.
12 plega: treu.
13 «deixant els mals que als necis semblen béns».
14 res no essent: res que no sigui.
15-16 Aquests versos són el terme corresponent de la comparança negativa dels versos
anteriors: el poeta només ha pensat en els plaers baixos («comuns de poble»), deixant tot el
que és «noble»; no s’hi acaren: no es presenten.
18 És del tot previsible que els seus pensaments li provoquin dolor, perquè ha viscut de la
manera que acaba de descriure.
21-24 Els apetits corregueren cuitadament a allò que els era afí i que més se’ls assemblava.
Ara el poeta pot reconèixer (v. 23) que tenia l’ànima contaminada pels vicis provinents dels
apetits; tenc: tingué; saber: aquí en l’accepció de «tenir gust».
25-26 Va desitjar uns delits que li van suposar no tan sols el delit sinó també el dolor que ells
contenien; havia: primera persona, «jo tenia».
27 degú mi no complia: cap dels delits el satisfeia.
28 desparagueren: desaparegueren.
29 pensa: el complement del verb és al vers següent, cal entendre «pensa...haver».
30 la natura passa: ultrapassa els límits del possible.
32 per l’altra se defensa: li és privat per l’altre desig (el de tenir la «ma escasa»).
35 volen: del verb «volar».
38 cuidant aquell guaresca: «pensant que aquell verí el curarà».
39-40 El subjecte segueix essent el «malalt» (v. 37); dolça·l par: li sembla dolça.
44 Converteix en esclava la raó, reina del seu ésser.
45 tals delits: els de l’entendre.
46 La part espiritual de l’home és la que el distingeix dels animals.
48 No assoleix el fruit de l’enteniment, que és la raó.
49-54 Cf. Llibre del Tresor, II, 173: «[lo malvat] no·s pot delitar plenament, car tantost que
ell se delita en alguna cosa mal feta, la natura de son mal li ve al contrari de son delit».
49 contrasta: s’oposa.
51 jaqueix: deixa; se feixa: s’embolica.
55 aquell: el mal; el subjecte de portar segueix essent el «malvat» del v. 49.
56 vestiari: vestit.
57 grosser: inexpert, neci.
60 Lo Troià: es refereix a la Historia destructionis Troiae de Guido delle Colonne, una obra
molt divulgada als segles XIV i XV a Europa. La traducció catalana de Jacme Conesa,
començada el 1367, s’ha conservat en diversos manuscrits; vegeu Ramon Miquel i Planas,
Les Històries Troyanes de Guiu de Columpnes (Barcelona: Biblioteca Catalana, 1916).
62 cerque: amb sentit d’imperatiu.
64 «i que no redueixi ni afavoreixi els delits de les bèsties»; és a dir, l’home deu conformarse
amb els delits que la seva naturalesa li proporciona.
65-70 Aquestes idees sobre el delit de l’enteniment corresponen a grans trets a l’Ètica com es