1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

LII
Sobre la vacil·lació del poeta en declarar el seu amor. Aquí March fa servir, com al poema
IV, la forma d’un diàleg interior. Cap de les fonts manuscrites o impreses identifica els
interlocutors, excepte el ms. N, el qual inclou les rúbriques de «lo cos» i «l’esperit» al
capdavant de les estrofes tercera, cinquena i sisena, atribució inversemblant que recull també
el ms. E. Pagès els identifica correctament com el poeta i el seu cor.
Tot el diàleg gira entorn de la negativa del cor de permetre que el poeta confessi el seu
amor davant la dama, tot i que ell afirma que la força del seu amor el posa en perill de mort.
Al final del diàleg, el poeta aconsgueix convèncer el cor que s’arrisqui a declarar-se.
A la tornada, traient del seu cas particular d’amant insegur i vacil·lant una conclusió
general, March afirma que l’amor és essencialment un estat d’inseguretat emocional.
Mètrica: cobles croades capcaudades.
Bibliografia: Commentaire, pp. 68-69; Poesies, II, 28-31.
[El poeta]
«Clamar no·s deu qui mal cerca e troba;
dons, vós, mon cor, no us senta pus clamar;
vostres gemecs no·s poden comportar,
4 e vostres colps se mostren sus ma roba.
Hajau esforç, car lo pijor és mort;
puis a Déu plau, preniu-hi paciença;
ell és aquell qui fa de vós sentença:
8 creure deveu que no fa negun tort.
Ans que lo món fon vostra mala sort,
puis fon en Déu lo vostre cas present,
e lo saber de aquell no consent
12 que sia menys vostre cas ne pus fort,
sinó aital com per ell és sabut.
La tarda és la vostra enemiga;
la que amau vejau si us és amiga;
16 llança li veig portar, e no escut.»
[El cor]
«En aquell jorn seré en pijor caigut,
car, jo morint, tot mon delit morrà;
algun plaer l’ull no m’aportarà,
20 que de aquest moltes veus me n’ajut.
¿Com se farà que en un tan gran risc meta
tot lo meu bé ab tal dubte de perdre?
Lo meu esforç cascun jorn sent esperdre;
24 null pensament no veig que bé·m prometa.
Quan me ferí amor ab la sageta,
no viu lo llanç ans de sentir dolor:
175