1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

27-28 Era creença comuna - aquí citada amb malícia - que l’organisme femení tenia la
capacitat de produir la metzina, sobretot si la dona participava en el coit durant la
menstruació o la lactància. March vol donar a entendre que el «desig no cast» (v. 8) de la
dama li duu a l’activitat sexual en els períodes proscrits. Senyal clar de l’enveriment de la
dama és la seva pilositat: amb això March sembla recollir una creenca popular relacionada
amb la teoria de les superflüitats del cos. Aquestes superflüitats, segons algunes autoritats,
s’expulsen del cos femení mitjançant la menstruació; en els animals, en canvi, acaben en pèls
i urpes. Na Monboí, com a dona pelosa, pateix d’un excés de superflüitats. Vegeu Danielle
Jacquart i Claude Thomasset, Sexualidad y saber médico en la edad media (Barcelona:
Labor, 1989: 67-75).
31 llaços: paranys.
32 prenints: «per prendre».
32 perdius. Als bestiaris medievals, la perdiu es representa com turmentada pel desig carnal;
en un poema castellà de Florència Pinar, aquest valor simbòlic aporta un segon nivell de
sentit sexual (vegeu Alan Deyermond, «Spain’s First Women Writers», dins Women in
Hispanic Literature. Icons and Fallen Idols, ed. Beth Miller (Berkeley: University of
California Press, 1983), pp. 44-48); tortra: March converteix la dama en parany dels
mateixos ocells amb els quals la contrasta als vs. 1-8. cogullada: és probable que hi hagi un
sentit sexual vinculat al nom d’aquest ocell, per la semblança amb cugul o cuguç (cornut) i
cugúcia (adulteri de dona). L’aparat crític recull variants importants per a aquest vers.
33-40 La gent cridarà a Na Monboí insults que ella rebrà com si fossin compliments. És el
paper tradicional de l’alcavota, que després veiem reflectit a La Celestina: «Si entre cient
mugeres va y alguno dize «¡Puta vieja!» sin ningún empacho luego buelve la cabeça y
responde con alegre cara» (La Celestina, ed. Dorothy S. Severin (Madrid: Cátedra, 3ª ed.,
1989), p. 228); provada: és a dir, la justícia ha provat que és alcavota.
39 cusca: peresosa.
41-42 Suggerim: «Tots aquells d’entre vosaltres a qui torbi [l’amor] o que volgueu un
arranjament en afers d’amor...»; cunçament: «acunçament», arranjament; torb: torbi (cf.
XXII, 4: «perquè no⋅m torb»). El subjecte sobreentès de torb seria amor: el poeta anima als
enamorats (als qui torbi l’amor), i també als qui voldrien que hom els arrangés un encontre
amorós, que facin servir Na Monboí. Di Girolamo (p. 220) prefereix la lliçó trob’ (forma
apocada del substantiu troba amb el sentit de «troballa»).
42 Na Monboí: March dóna el seu nom de família, amb el qual no hi ha cap possibilitat
d’ambigüitat.
44 endreç: al darrera del sentit més obvi, el de «ajut, arreglament» (en els assumptes de
l’amor), n’hi ha un altre d’obscè relacionat amb el verb «endreçar».
142