1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

que d’on lo trau - hoc, e d’ell no·s requer -,
no pot sentir sens gran dolor plaer,
24 e si·n pren part, en molta més se dol.
No·l pren així a l’enteniment sol:
per excessiu son delit no és desert;
orgue no ha, per ço·l poder no perd,
28 e son esguard algun excés no tol.
Incorporal és tot quant ell entén,
faent juí en generalitat,
mas, devallant en particulartat,
32 mescla-hi un seny, e menys no s’hi entén.
Lo fort voler tot saber se defén,
per què·m conec ser del tot ignorant;
jo·m delití e fui sobresamant:
36 sentí delit del que amor car ven.
Ara no am, e sent molta dolor,
no en cas present, mas com no sent venir
algun delit, e m’acost a morir.
40 No·s pot saber la mia gran tristor!
No solament delit fui sentidor,
mas de la mort jamés dolor sentí,
ne en perdre·l món, jo viu, me recordí;
44 tastí per ço lo dolç sens amargor.
Ja perd delit qui pensa que·l perdrà,
e ja molt més si de la mort se tem;
e jo, en pensant, sentí aquest extrem,
48 e ja la tem. Doncs, ¿qui·s delitarà?
¿Qui serà aquell qui tant me amarà
que·m dó conhort d’haver perdut lo món?
Semblant de mi veig que molts caiguts són,
52 e qui no hi és, que molt prest hi serà.
«Jo planc mon mal e cascú planga·l seu»:
aquest remei és poc en tant afany;
jo perd lo cos e l’ànima no guany,
56 e puc-ho fer e, no faent, m’és greu.
A tothom dic lo que confés a Déu:
que tant no faç que tolga de mon seny
aquell delit a què ma carn m’empeny,
60 e lo voler no·l desdenya per seu.
Dona que m’alt jo·n desig ser amat;
regonegut, tal delit avorreixc:
lo de la carn maldic e no·m parteixc,
64 lo d’esperit a temps he com forçat.
525