1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

CVII
Epístola poètica de regust estoic sobre la preparació per a la mort i la importància de la
resignació de qui sap que li queda poca vida.
El poema està dirigit a un home a qui March s’adreça als vs. 5-16 i a la segona tornada, on
l’anomena «Toni». Als mss. DHK aquest nom s’identifica amb Toni Tallander, altrament dit
«Mosssèn Borra», famós bufó de la cort d’Aragó, el sepulcre del qual encara es veu al
claustre de la Seu de Barcelona. Nascut, segons Bofarull, cap al 1360, va viure a les corts de
diversos reis i era un home d’una influència considerable a la cort d’Alfons a Nàpols.
Existeixen d’ell cartes en català dirigides a Alfons i a Maria, d’un to freqüentment festiu
propi d’un bufó. A la Biblioteca de Catalunya, una de les dues còpies de la Summa de
collascions o de ajustaments (traducció d’una obra llatina de Joan de Gal·les) dóna fe de la
seva importància en l’àmbit cultural, ja que al colofó es llegeix: «Aquest libre...féu scriure
mossen borra en la ciutat de València demorant ab lo senyor rey de Navara e fo acabat lo dit
libre a 8 de març any [1]438» (Biblioteca de Catalunya, ms. 2008, fol. 357v). Va fer
testament? el 25 de novembre de 1443 i va morir al castell de Càpua a Nàpols el 16 de juliol
de 1446 quan ja tenia més de vuitanta anys. Cal situar, doncs, el poema de March en la
primera meitat del 1446 o en una data anterior quan perillava la vida de mossèn Borra.
Encapçalen el poema uns versos sentenciosos sobre el remei a la por de la mort. Als vs. 5-
16 March anima el destinatari a preparar-se per a la seva fi valent-se de la virtut, defensa
segura contra la damnació eterna, i a oblidar els plaers del món dels quals ja no pot gaudir. A
partir del v. 17 desenvolupa aquestes idees introduint diversos dels conceptes que apareixen
amb freqüència en la seva obra, però aquí ajustats al context concret de la malaltia mortal del
seu amic.
March identifica la causa de l’angoixa de la mort en la naturalesa doble de l’home: el seu
esperit no tem la mort del cos però sí el seu destí posterior; el cos, en canvi, la tem perquè
representa la seva no-existència. Però l’estret vincle entre l’ànima i el cos fa que l’home, fins
i tot l’home bo, no distingeixi entre el cos i l’ànima com a causes de la seva angoixa de la
mort. Quan l’home exerceix amb fermesa les virtuts morals i les teologals (descrites als vs.
79-80), minva la influència del cos en la seva actitud envers la mort i espera la seva fi amb
esperança i sense por.
A la primera tornada March prega a la Mare de Déu que ompli de fe tothom; a la segona
anima Toni, el qual mor de gota, a pensar en el seu esperit i a oblidar-se de la carn que «és ja
fem».
Mètrica: Cobles croades capcaudades.
Bibliografia: Jaime Ripoll y Villamajor, «Colección de monumentos para escribir la historia
y dar a conocer al caballero catalán, llamado comunmente Mossén Borra, que yace en el
claustro de la santa iglesia de Barcelona», MRABLB, 2 (1868), 77-129; Francsico de Bofarull
y Sans, «Tres cartas autógrafas e inéditas de Antonio Tallander, Mossén Borra, maestro de
los albardanes de D. Fernando el de Antequera y algunos documentos desconocidos relativos
al mismo personaje», MRABLB, 5 (1896), 3-100; Commentaire, pp. 128-30; Poesies, IV,
161-67; Ramírez, La poesia, pp. 85-88.
Oh quant és foll qui tem lo forçat cas
e contra aquell remei és demanant,
e qui poder se troba molt bastant
435