1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

333
Notes XCIII
3 afront: enfrontament.
5-8 March s’imagina l’ànima de la dama en el seu passatge cap a l’altre món, d’acord amb
algun model literari o teològic, com indica el v. 12; ocuparà: rebrà (el subjecte és un lloc).
9 no és: pronúncia monsil·làbica (als manuscrits: nos).
11 dubtant: tement.
12 llest: llegit.
14 Cf. XCII, 29-30, amistança pura, XLV, 93-94, la virtut que d’amistat s’engendra.
16 és ops a membrar: cal recordar.
17-20 L’amor humà, tan imperfecte, és l’únic bé que ha experimentat en la vida, i ja l’ha
perdut; haüt: tingut.
20 l’: la dona morta.
23 «més aviat voldria que aquell amor hagués estat encara més gran».
25-26 «¿Quin home no espera tenir una vida feliç i no li importa que les coses surtin bé o
malament?»
27 Mira, veu-se: el subjecte és aquell (v. 25), que aquí s’entén com algú que ha perdut tota
felicitat en la vida, i per a qui hi ha hagut mala fi (la mort de l’estimada). L’el·lipsi és
violenta però intel·ligible; mesquí: malaurat.
28 on ferme son voler: on pugui establir el seu amor.
30 no sats humil: poc humil.
33 son amic: amb sentit genèric, encara que el context del poema és el de la mort d’una dona.
35-36 vol: el subjecte és aquell (v. 34). Aquests versos contesten la pregunta dels versos
anteriors. L’adolorit per la mort no mor de dol perquè hi ha «delit» en el sofriment (cf. XCII,
vs. 7-8). Com més l’afligit vol sofrir una mort com la de l’amada, més li sembla dolç el sabor
del seu sofriment; pus se pren per tal zel: puix que la mort es desitja tan ardentment.
40 És a dir, ningú no podria ser tan cruel que no lloés la pietat quan fa morir l’afligit.
42 colp: tret.
43 en estament: en un estat.
45 en un colp: d’un sol cop.
46-47 March es refereix a les tres menes de bé segons la classificació aristotèlica com la que
trobem al Llibre del Tresor (II, 120): «les coses que hom vol e desige són III: la una és
profitosa, l’altre és delitable, e l’altre és bona»; recors: ajut.
50 pensament: aquí amb el sentit de «records», els quals no vol oblidar.
52 «tal que em fa oblidar el plaer que podria trobar en el present».
53 «Que cadascú pensi quin fou el plaer abans de la seva mort».
54 ell: el plaer.
55 jau: el subjecte és plaer; el plaer perdura en el record.
56 «han deixat de ser útils (per al plaer)»; deport: ús (cf. CVI, 297).
57-66 Aquests versos contenen una sola oració; però (v. 65) és pleonàstic.
60 qui és: pronúncia monosil·làbica (als manuscrits: quis).
63 Encara que hom volgués renunciar al dol, és difícil de`fer-ho.
70-71 Res no li sembla tan dolç com plorar, i no s’enyora de cap altre plaer.
74 aquella: la difunta.
75-76 «Vull que el dol em deixi només quan jo vulgui que m’abandoni; vull que els meus
sentiments morin solament quan jo em mori».
78 ella: es refereix a ma dolor.
79-80 «En aquests sentiments compostos de mal i bé, el mal minva amb el temps, i el bé va
sempre creixent».