1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

XVIII
Poema en què brilla l’art persuassiu de March. A les tres primeres estrofes, es fan tres
afirmacions que recolzen les quatre comparances que ocupen les estrofes restants: 1) El poeta
és únic; l’Amor li revela sols a ell els seus secrets (vv. 1-2, 17-22); 2) Els altres amants,
àdhuc els que són més intel⋅ligents i savis que ell (els pus subtils), no gaudeixen d’aquest
privilegi (vv. 2-7, 20); 3) El seu amor és purament espiritual, i la carn no hi té un paper (vv.
8, 9-16, 23-24).
A la part comparativa del poema, March va creant una imatge de si mateix a base
d’analogies entre la seva situació i, respectivament, la dels sants, sant Pau, un filòsof estoic, i
els màrtirs. Les tres primeres comparances (vv. 25-48) insisteixen en la idea del poeta com a
dipòsit dels secrets més profunds de l’amor, i en l’espiritualitat del seu amor. L’última
comparació serveix per afirmar que el poeta gaudeix d’un tracte privilegiat de l’amor.
Recolzant-se en el poder de l’analogia, a la tornada el poeta assevera una altra vegada la
seva posició única entre els amants.
Mètrica: Estramps.
Bibliografia: Commentaire, pp. 25-28; Poesies, II, 66-70; Archer, Pervasive Image, pp. 132-
38; Badia, Tradició, pp. 159-62.
Fantasiant, amor a mi descobre
los grans secrets que als pus subtils amaga,
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca,
4 e visc de ço que persones no tasten.
Tant en amor l’esperit meu contempla
que par del tot fora del cos s’aparte,
car mos desigs no són trobats en home,
8 sinó en tal que la carn punt no⋅l torbe.
Ma carn no sent aquell desig sensible,
e l’esperit obres d’amor cobeja;
d’aquell cec foc qui⋅ls amadors s’escalfen
12 paor no⋅m trop que jo me’n pogués ardre.
Un altre esguard lo meu voler pratica
quan en amar-vos, dona, se contenta,
que no han cells qui amadors se mostren,
16 passionats e, contra amor, no dignes.
Si fos amor substança raonable,
e que⋅s trobàs de senyoria ceptre,
béns guardonant e punint los demèrits,
20 entre⋅ls mellors sols me trobara fènix,
car jo tot sols desempare la mescla
de lleigs desigs qui ab los bons s’embolquen.
Càstic no⋅m cal, puis de assaig no⋅m tempten;
24 la causa llur en mi és feta nul⋅le.
57