1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

Nostra virtut, sens en Déu esperança,
basta que mort ab ardiment s’emprenga
ab molt delit, mas no en tant que s’estenga
tolre dolor, mas a donar temprança,
145 tal que·l delit la dolor sobrepuja,
de què s’ateny gran delit a sa hora,
d’on l’arma tem e la carn agre plora.
Tot elector d’elecció s’enuja
car l’esperit és prompte la mort pendre,
150 mas lo compost no·s pot a tant estendre.
Açò apar als hòmens gran miracle
que la virtut lo cor tant enfortesca,
faent la fel torn en sabor de bresca,
l’home faent a si mateix obstacle:
155 per una part ell requer de mort fuita,
per l’altra va corrent envers aquella.
Aquest contrast tot ardiment eixella,
e dura tant fins veure qual venç lluita;
e si l’hom venç, la mort és avilada,
160 matant la carn que li és subjugada.
Dret natural és que l’hom la mort tema;
així mateix ha raons contra aquella.
Tot quant que mor a dolor s’aparella,
car se corromp, e doncs l’ha pus extrema;
165 la part de l’hom que la mort senyoreja
porta dolor per la raó susdita;
per l’esperit, qui no mor, se delita
en fer contrast, e por l’és cosa lleja;
sens esperar profit d’alguna cosa
170 se met a mort per sa virtut dins closa.
Sens interés de honor o riquesa
o d’alguns béns fora de aquell propi,
l’hom contra mort ésser no vol repropi,
ans cometrà gran perill sens peresa
175 en lloc secret on Déu és secretari.
Lo lleó fort comet o bèstia fera
o perill gran de qualsevol manera;
almenys no·n fuig; si no, no és volentari,
e si·n defuig, dolor aprés l’agreuja,
180 e si té fort en gran delit alleuja.
Los qui perills han per glòria vana
o per grans béns o per delits atényer,
o ira fort los féu a mort empényer,
460