1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

486
Notes CXIV
2 tol: treu.
5 sens grat: malagraït.
6 e solament assaig: «i només faig un feble intent».
8 res fora mi: és a dir, res del món; cf. v. 15.
14 que m’ajut: que m’ajudi.
17 Menys de: Sense.
22 los: es refereix a molt hom; el poeta sobrepassa els altres en el sofriment perquè els
sobrepassa en l’amor.
24 àls: altra cosa.
27 si pogués comportar: «si jo pogués tolerar».
30 lleixar-me: amb la síl·laba tònica en me; cf. v. 43.
35 passió: el gran sofriment pot fer que l’home renegui de la seva fe.
36 «i fer que el cor es compongui d’acer i pedra».
39 passió: sofriment.
40 en son temps: mentre li dura el sofriment (passió).
41 tant com en altre en venc: «comparable al que han sofert altres homes».
43 veent-me: la síl·laba tònica cau en me; desert: desemparat.
47 l’hàbit: un «mot equívoc». Aquí la paraula té el sentit de «costum», però a la resta del vers
i al següent es desenvolupa una metàfora a base de l’altre sentit, el de «vestit».
52 mon decret no hi pos: «no m’hi decideixo».
60 d’aquell: del món.
66 grossos: grossers, carnals.
68 ells: els grossos delits; se desnatur: s’aparti (abandonant el seu lloc natural).
70 com tal: és a dir, pres de la tristor.
71 sap fer: el subjecte és tristor.
72 «ni puc creure que senti mai cap altre delit».
73-76 El cas del poeta és tot el contrari del dels que han abandonat el món per motius
virtuosos: creu que, perdent aquest món, ho perd tot.
73 jaquit: deixat.
75 jaquesc: deixo.
77 disponc: disposà.
78 «que m’ha fet adorar l’amor com a déu».
80 par: sembla.
82 rellevar: treure.
88 Ausiàs: Aquesta és l’única vegada que apareix el nom del poeta als manuscrits i edicions
que recullen la seva obra. Per a aquests versos seguim el mansucrit B, on el nom es dóna en la
forma Auzias; les altres fonts (DEbcde) donen Ausias. Hom ha disputat molt la pronúncia del
nom (el qual apareix en alguns documents amb encara d’altres formes). D’una banda, i a base
principalment d’aquest vers, Martí de Riquer proposa la pronúncia amb accentuació a la
penúltima síl·laba (Història, II, 471-72, nota 1); de l’altra, Ramon Aramon i Serra (segons
consta a Poesies, I, 9-10) i sobretot Germà Colon («El nom de fonts del poeta Ausiàs
March», BSCC, XLVI, 1, (1970), 161-214, reproduït a Germà Colon, La llengua catalana en
els seus textos, II, (Barcelona: Curial, 1978), 53-110) sostenen que la pronúncia és oxítona i
que, per tant, la grafia del nom hauria de ser «Ausiàs». Aquesta forma és avui la generalment
acceptada.