1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

500
67 Aviat les forces del poeta per combatre l’amor s’esgoten perquè tots els mitjans que té al
seu abast són inútils. March empra la imatge militar de la llança que no té la punta ferrada i
que per tant no serveix per a la lluita.
69 «Si arribo a resistir la seva força, en vull fugir».
70 poca part: una part petita; l’arma: l’ànima. March explica en altres ocasions el paper de
l’ànima en el desig físic de l’amor compost.
71 la: la dama.
73 bon esguard: un tracte favorable.
75 altre: altre amant; l’ha: li ha.
77 aquell: «son esguard».
78 Es refereix a la dama, la qual li ha donat plaer però també li ha causat molt dolor.
80 altre: altre amant.
81 perquè·m jaquís: «perquè m’abandonés».
82 aquesta gran congoixa: la gelosia.
83 aquella: la «gran congoixa».
84 ofensa: dany.
87 la: la dama.
88 Sofreix la mateixa angoixa tant durant la nit com durant el dia.
90 sens retenir: amb un lliurament total.
91 que l’amador acaben: que es donen en l’amador.
93 ella: la dama.
94 senys forans e dins: els cinc sentits exteriors (tacte, gust, vista, oïda i olfacte) i els quatre o
cinc interiors. El nombre d’aquests senys dins o interiors variaven entre quatre o cinc: el
sensus communis (el comú seny del LXXXVII, v. 34), el qual rebia les dades exteriors que li
transmetien els sentits exteriors; la imaginació (la vis imaginativa o phantasia), la vis
aestimativa o cogitativa, i la vis memorativa. És sobretot a través del gest que la impressió
que la dama causa al poeta passa als sentits interiors; aquests sentits interiors, no els
exteriors, són els responsables del plaer que el poeta troba en ella (per a tota aquesta qüestió,
vegeu l’article de Cabré).
95 que malte: que m’agradi.
97 alguna veu: alguna vegada.
98 e jo no me’n desalte: no em desagrada.
99-100 Només coneix aspectes aïllats de la dama i és en ells que basa el seu amor.
107 «m’estimaria més morir que perdre el delit de l’amor».
110 muiren: que morin.
111-14 El poeta creia que ell no podria sentir l’amor i que tampoc no el podria sentir la dama,
ni que sentiria un desig carnal tan fort per ella i que ella l’estimaria a ell.
115 Un gest: el conjunt de signes exteriors que exhibeix la dama (aquest gest amaga el
veritable sentiment carnal d’ella); ficta: fingidament.
117 ha fet: el subjecte és Un gest.
118 e part alguna hi resta: «encara que en queda alguna part»; com explica al vers següent,
aquesta part l’ocupa la ira.
121 de aquells la forma: la forma d’aquells [ulls].
123 l’apetit sensual.
124 ab altre molt: amb molts altres apetits; opinió: el concepte que té el poeta de la dama,
format sense la intervenció de l’enteniment.
125 «e lo tot d’ella és l’objecte d’aquest»; aquest: es refereix a «altre molt [apetit]».
127-28 La voluntat ha volgut imposar-se massa tard.