1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

Notes CXIX
1 Maleit: Maleeixo; pronúncia monosil·làbica. Possiblement, com al poema CV, March
recorda el Llibre de Job (3.3): «Pereat dies in qua natus sum».
2 en mos volers contrari: «contradictori en els meus desigs»
3 vari: contradictori.
9-10 El poeta ha experimentat anteriorment l’amor i l’avorriment alhora, però ara no tan sols
sent aquestes passions sinó també el desplaer (el que sent per la dona); llavoren: treballen.
11-14 Ningú no pot amar una dona que no li agradi, però sí que pot ser que l’estimi encara
que estigui molt aïrat contra ella. Més estrany és el que sent el poeta, el qual obté plaer en la
dona alhora que sent fred, calor i fàstic.
15-17 Sent un fort amor pel que veu en el gest - el posat de la dona - i alhora repugnància pel
contacte carnal (toc).
18 L’imaginar, el pensament del poeta, transforma tot el que veu en ella.
21 no·n parteixc la pensa: «no deixo de pensar-hi [en la dama]».
22 per un desig: a causa d’un desig; no·m par: no em sembla.
24 ve a temps: succeeix de vegades; ofensa: dany.
25-26 L’amor d’ella obligaria el poeta a correspondre-li en el sentiment, cosa que no està
disposat a fer.
27 plaga: ferida.
28 lleig fet: amor carnal; llegea antiga: amors carnals anteriors.
29 Encara que arriba a pensar que avorreix la dama, no és capaç de seguir pensant el mateix;
ve que: succeeix; feneixca: acabi.
31 imagín: «considero».
32 siti: lloc.
33 ne pens: quan pensa en l’amor.
36 trop raó: als vs. 36-40 el poeta contesta la pregunta que acaba de formular: ¿Com és que,
creient que no ama la dama, troba un «gran delit» pensant en ella?
36-40 Tot i que s’aïra dels «fets» de l’amor, l’amor sempre l’atreu de manera més forta
precisament quan sent desplaer, canviant-li del tot l’actitud.
41-44 March es refereix a amors carnals anteriors en els quals va sentir alhora plaer i
desplaer; aquests amors van fracassar per culpa de la maldat innata de la dona.
41 ·s justaren: s’aplegaren.
45 contrasts: contradiccions.
46-47 Tot i que no sent amor per la vista ni pel tacte (és a dir, la sensualitat), el gest de la
dona fa que senti un fort desig per aquestes mateixes vies sensòries. El gest és no tan sols el
posat de la dona, sinó també tot allò que és d’ella que dóna plaer a través dels sentits (vegeu
Cabré, nota 41).
48 aquest esguard: aquesta consideració, és a dir, l’efecte del gest.
49-50 No experimenta el plaer que és propi de la vista i el tacte, sinó un plaer dels senys
interiors (dins) mitjançant aquests sentits. El nombre d’aquests senys dins o interiors variava
entre quatre o cinc: el sensus communis (el comú seny del LXXXVII, v. 34), el qual rebia les
dades exteriors que li transmetien els sentits exteriors; la imaginació (la vis imaginativa o
phantasia), la vis aestimativa o cogitativa, i la vis memorativa. És sobretot a través del gest
que la impressió que la dama li causa al poeta passa als sentits interiors; són aquests sentits,
no els exteriors els responsables del plaer que el poeta troba en ella (per a tota aquesta
qüestió, vegeu l’article de Cabré).
51-54 Amplia les idees introduïdes a l’estrofa anterior: el tacte sent el seu delit a través de
l’imaginar, el pensament i la memòria, estimulat pel gest de la dama; això causa en el poeta
522