1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

470
242 ·s bateja: pren un dels noms que es donen als versos següents.
245 sobre hom: per damunt del que és normal en l’home
248 dubta: té por de.
249 que en haver por no vénen: que no arriben a tenir por.
250 allí: a l’altre món.
255 Sí com: De la mateixa manera que.
258-59 La imatge de l’armari apareix també al II, vs. 11-12.
260 «sense poder esperar que en algun moment deixin de sentir el dolor».
261 D’aquells ho dic: La lliçó de totes les fonts és problemàtica. Sembla que March es
refereix a una afirmació anterior relativa a l’esperança de la salvació. És possible que aquest
antecedent sigui el v. 210: «puix aprés mort la major fi espera» i que reprengui el tema de la
«major fi» de la qual gaudirà el creient virtuós després de la mort. Altrament caldria suposar
la pèrdua d’una estrofa; llei: fe.
263 dels havents llei: dels que observen la fe.
268 «segons el bé que els sembla que deixen enrera».
272 volc: ha volgut.
274 assegurat: protegit.
278 s’hi profunda: s’hi embolica.
279 d’afany traure: treure de dubte.
281 Els homes volen que la vida sigui tota delit.
282 no treballen: no s’esforcen.
283 d’aquest: el delit.
285-88 El savi hauria d’acceptar més dolor aquest món a fi d’aconseguir més delit en l’altre;
qui vulgui evitar el dolor en aquest món no aconseguirà el delit en l’altre.
289 hac: ha tingut.
289-90 El savi que ha viscut conjuntament amb el dolor conjuntament i el delit a la llarga
arriba a desitjar la mort.
293 Al poeta li sap greu no poder descriure a la seva obra tots els mals de la mort.
295 Per què: Per la qual raó. March diu que es limitarà a parlar dels mals que la mort causa
als que tenen por però manquen d’esperança.
297 Aquest: aquest món.
298 aquest...l’altre: aquest món, l’altre món.
299-300 L’home pot evitar la damnació si sent l’amor de Déu i dels altres; per a aquest segon
sentit del concepte de caritat, compareu amb els vs. 305-306.
306 menys de: sense.
309 sa faena: tots els seus actes.
311 Menys de: Sense.
314 El veritable fi de l’home està en Déu, com la raó ens permet de comprendre.
319-20 La virtut moral és suficient per viure complidament en aquest món però no per arribar
al cel.
323 La naturalesa va disposar molts a ser prohomes.
324 raels: arrels.
325-27 Probablement March al·ludeix a l’Ètica d’Aristòtil; en la versió recollida al Llibre del
Tresor de Brunetto Latini, hi ha prou èmfasi en la vida moral com a base de la bona
governació: «la art qui mostra a governar ciutat és principal, sobrirana e senyora de totes les
arts, per ço com dejús ella són contengudes moltes honorables arts [...] Lo bé qui ve
d’aquesta sciència sí és lo bé de l’hom, per ço com ella lo constreny de fer bé e de no fer
mal» (Llibre del Tresor, II, 110).