1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

e lo revers sa natura li torba
40 e no ateny la fi que en tots fets cerca.
Quan l’apetit segueix la part de l’arma,
l’home va dret, seguint natura mestra,
(car la major part la menor se tira),
44 e vers la fi que va lo camí troba.
E l’apetit, volent son necessari,
l’home no fall, si no traspassa l’orde;
e si s’estén més que natura dicta,
48 surt-ne voler fals opinionàtic.
Les voluntats que per natura vénen
en certitud e terme són compreses;
l’altre voler passa d’hom les natures:
52 son senyal cert és que no l’enclou terme.
De tots aquests, passions m’atengueren
mescladament: sí com mesclats jaïen.
Mas bé distints són aprés de son opte
56 e separats los sent, quasi visibles.
Molts són al món que mos dits no entengueren,
e ja molts més que d’aquells no sentiren:
¿Qui creure pot que entre amors vicioses
60 voler honest treball per estar simple,
gitant de si maravellós efecte,
estant secret per força dels contraris?
Dolç i agre ensems, llur sabor no és distinta;
64 ella vivint, mos volers aitals foren.
Dolre’s del mort ve de amor comuna,
e de açò jo⋅m sent tot lo damnatge:
fugir les gents quisque sien alegres
68 i haver despit que jamés lo dol fine.
Tot delit fuig com a cosa enemiga,
car un bé poc entre grans mals dol porta;
e met poder que⋅m torn dolor en hàbit
72 perquè de goig la sabor jamés taste.
Senyals d’amor que en tal cas hòmens senten
jo trop en mi que sens dolor se prenen.
Si res començ, jo⋅n corromp lo principi,
76 per què la fi de res mi no contenta;
molt e pus fort, tota amor me da fastig,
e sembla a mi ser cosa abominable;
si algun delit entre mes dolors mescle,
80 de fet lo perd, e torn a ma congoixa.
337