1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

en los dos móns, raó és que en Déu sia,
car, sinó Ell, altre no·s trobaria
que, fora Déu, a l’entendre·s presente.
Tant quant l’hom viu, moral virtut lo cumple,
320 mas aprés mort Déu és lo qui l’hom umple.
Primer que lleis fossen per Déu donades
e per escrits se regissen los hòmens,
dispondre’n volc natura molts a pròmens;
raels de bé dins l’hom se troben nades;
325 ells de açò una ciença feren
ab què lo món una part se’n governa;
los actes tots dels hòmens subalterna.
Los vells antics altra no·n conegueren:
hagren de Déu coneixença confusa;
330 per ço la mort a dolor los acusa.
Tres principals fins són d’on hòmens obren:
una dins si e l’altra tota fora,
altra que dins e fora de si mora;
per llurs esguards aquestes se descobren.
335 Voler, honor, glòria, béns o fama,
e tot quant ve d’accident o natura,
i aquella fi que en la virtut atura,
d’aquestes fins lo voler d’hom s’enflama.
L’altra és en Déu qui a si nos convida;
340 fora nós és, mas no del tot partida.
Tot quant se té per qualque sostinença
falleix quant fall aquell en qui·s fermava:
fallint lo món, qui en ell se delitava
perd si mateix e no n’ha coneixença;
345 e qui dins si e per si actes obra,
venint la mort, tot lo seu bé veu perdre,
e farà prou defenent-se d’esperdre,
puix sa arma és, defora del cos, pobra:
aquell escalf del qui en Déu espera
350 no troba en si per alguna manera.
Puis que del món e dins si l’hom no·s farta,
sa porció major està deserta,
puis aprés mort l’ànima és incerta
de l’infinit e més si·l creure aparta.
355 Doncs, entengam guanyar lo perdurable:
aquest és Déu, qui aprés mort nos prenga.
Qui l’infinit a creure ferm s’estenga,
de paradís no·s llunya ser amable,
com son semblant l’esperit lo cobeja
464