1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

518
CXIX
Com al CXVIII, March descriu el conflicte interior que li causa la seva relació actual amb
una dona amb qui té uns amors que evidentment són carnals. La problemàtica de l’amor i de
l’odi (és a dir, el rebuig de l’amor) que ha sentit al mateix temps, tal com la descriu als
poemes CXV a CXVIII, ara ateny un nou matís: el poeta segueix tenint la mateixa actitud
doble envers l’amor però ara sent repugnància envers la dama, tant en els moments d’odi com
en els altres en què sent amor.
Matisa la seva explicació d’aquests sentiments a les estrofes següents: mentre el gest o
conjunt de trets atractius de la dama li inspira amor, en el moment de mirar-la i tocar-la sent
repulsió. Voldria no sentir amor per ella, sobretot perquè mentre ell l’estimi ella seguirà
estimant-lo a ell, cosa que no vol.
Fins i tot en aquells moments en què la lletjor de la dama li sembla bellesa, el poeta segueix
irat contra ella. No és la primera vegada que experimenta això: en altres amors ja ha sentit
alhora l’atracció i la repugnància (alt i desalt) per la mateixa dona, però sempre aquests
sentiments contradictoris estaven acompanyats d’un plaer físic que els donava coherència. En
aquest cas el plaer físic no és més que parcial, i el poeta no s’explica que un amor com aquest
pugui durar.
Entre els vs. 61 i 90, fent servir la tècnica amb què es llueix tant al poema CXVII, March
plasma en una seqüència de tres símils el seu desconcert davant l’atracció que exerceix la
dama sobre ell.
A la cobla final resumeix la paradoxa de la seva situació, i a la tornada recalca l’estranyesa
dels fets de l’amor com els que l’afecten a ell.
Mètrica: Cobla de vuit versos croats ab un dístic a la fi.
Bibliografia: Commentaire, pp. 144-45; Poesies, V, 90-98; Archer, Pervasive Image, pp.
163-64, 168-70; Lluís Cabré, «Aristotle for the Layman: Sense Perception in the Poetry of
Ausiàs March», Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, 59 (1996), en premsa.