1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

175 Lo mal volem, cuidant que bé gran sia,
e pledejam aquell ab grans despeses,
volent honors, matremonis, riqueses,
e lo revés s’ateny del que hom volria.
Lo mal és bé, e lo bé mal retorna;
180 algú no sap sa nau per quin vent borna.
Semblant me trop al qui alegre canta
e porta al cos disposició mala
que pleuresís o gota al cos senyala
e altres mals que l’esmentar espanta;
185 e com aquest de viure ja no pensa,
torna a cobrar sanitat més perfeta;
aprés li ve, no sap d’on, la sageta
que·l fa morir sens alguna defensa.
Lo que pensam que·ns farà nostra casa
190 allò mateix la destruu e l’abrasa.
Tot hom és foll qui molt del món s’alegre
puix no hi ha fi, e si, és sospitosa;
lo desijar és cosa treballosa,
lo posseir fa l’hom trist o alegre.
195 Lo pus sabent no sap ne entén què vulla:
quan deu plorar d’algun fet, ell vol riure;
corre a la mort, pensant anar a viure,
de casa ix quan cové que·s reculla.
Per un bé poc s’ànima e cos dóna,
200 e per son mal si mateix tot bandona.
¿Qui pot saber què d’ell los fats ordenen,
quan, com e on finarà los seus dies?
Fugint la mort, hi va per dretes vies;
no sap los migs si en mal o bé l’amenen.
205 Ell va de nit, sens brúixola o carta,
menys de pilot en la Canal de Flandes,
e cuida anar en coll d’hòmens en andes,
traent-se joc del qui del món s’aparta.
Tot açò fan aquells qui hom diu savis;
210 tal exemplar traen los néts dels avis.
¿On se recull en nós tanta ignorança,
obrant en ferm sobre incertes ventures,
e pledejam ab molt amargues cures
lo tan incert ab tan ferma esperança?
215 Sí com l’orb foll, corrent tira la via,
e no sap on sia son dubtós terme,
e caminant no veu on lo peu ferme,
trencant va·l coll e fi no consegria,
478