1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

XCIX
Al poeta l’ha decebut amor, veient que la dama estimada no mereix el seu afecte. Adonarse
d’això li ha causat un dolor gairebé mortal. Hauria de sentir el menyspreu més absolut per
la dama, però segueix subjecte al desig que ella li inspira i no arriba a posar fi a la seva
relació amb ella. Es troba, per tant, entre l’amor i l’odi, sense poder decidir-se en favor ni de
l’un sentiment ni de l’altre. A l’última estrofa s’acusa de no tenir la voluntat per desvincularse
definitivament de l’amor. En l’expressió d’aquests sentiments, el poema sembla estar
vinculat al XCVIII.
A la tornada treu dels fets del seu cas una conclusió misògina: és un error buscar seny i
bondat en les dones, les quals són totes matèria, d’acord amb la creença comuna a la
misogínia medieval, i no poden oferir res a l’esperit.
Mètrica: cobles croades capcaudades.
Bibliografia: Commentaire, pp. 104-05; Poesies, IV, 58-64; Ramírez, La poesia, pp. 73-74.
Aquesta és perdurable dolor;
les que sentí foren totes a temps,
mas la present deu viure ab mi ensems;
4 bé·m fa saber quant pot en mi amor.
Ab coixo peu m’ha seguit i aturat;
atesa és la pena de mon mal;
ferit me sent d’una plaga mortal;
8 és lo remei fer no-res lo passat.
Gran mudament no pot ser comportat
en poc de temps sens alteració.
¿Qui pot saber la dolor en què só,
12 vinent a mi per haver molt amat?
Aquella d’on esperí tot mon bé,
tant quant delit en mi pot abastar,
per son defalt me’n cové de llunyar,
16 e pel camí d’amor gran ira·m ve.
Tal mudament, ¿com natura·l sosté
sens fer senyal major del que és en mi?
Aquella que per ma vida tenguí
20 entre morir e viure me deté;
lo meu repòs treball és convertit,
e lo meu goig en tristor sens remei.
Jo só catiu com ésser pensí rei;
24 tot alterat me trop i esbalaït.
Aquella carn on lo meu esperit
entrar volgué abans que en paradís
mi sembla foc de l’infernal abís,
28 e moltes veus no·n vull ésser fugit.
358