1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

Notes II
2 nau, castell: a l’Espill de Jacme Roig s’aparellen dues vegades (vs. 6721 i 7928) com a
representatius de la riquesa temporal. La nau era el vaixell de transport preferit a l’època, de
formes més pesants i amb una major capacitat de càrrega que les galeres.
7 Lleva son jui: pren una decisió.
9 fortunal: tempestuós. Pagès (Commentaire, p. 4 ) i Ferraté (Llegir, pp. 66-67) li donen el
sentit de «favorable», interpretació que no sembla sostenible. El mal temps descrit als vs. 5-6
porta un vent tempestuós, com és freqüentment el cas (moltes veus és), de manera que la nau
no pot sortir d’on està ancorada, perquè el vent que necessita per sortir-ne és el contrari del
que porta la tempesta.
11-12 La imatge de caire sorprenentment cassolà de l’armari torna a aparéixer al CXII, 257
on també proveeix la rima amb «contrari»: «car és tancat l’armari/ on són tancats aquells que
dins entraren».
14 sobresalt: sobreabundant plaer.
15-16 L’única manera per la qual el poeta podria deixar d’estimar la dama és si ell renunciés
a trobar plaer en ella; March rebutja aquesta possibilitat.
17-18 Imatges del «món a l’enrevés» o adynata; vegeu Ernst Robert Curtius, Literatura
europea y Edad Media, traducció de Margit Frenk Alatorre i Antonio Alatorre, 2 volums
(México: Fundo de Cultura Económica, 1955), I, 143-149.
19 «el meu amor no canviaria mai, sempre que sapigués que jo us agradava».
28 sens algun grat meréixer: sense ser premiat amb cap plaer.
29 altre sens mi: «un altre, no jo»; aquest «altre» és l’amor, com s’explica al v. 32 (Cest és
amor).
31 per son defalliment: per culpa de l’amor.
32 Cest: Aquest (provençalisme).
33-34 «La meva voluntat s’embolca amb la raó, i s’acorden a perseguir la qualitat»; la
«qualitat» de l’amor es contrasta implícitament amb la «quantitat» (com al XCII, 13-14) i
al·ludeix, probablement, a la intensitat del sentiment.
35-36 «En poc temps el meu cos ha perdut gran part de la seva carn».
37-38 El poc dormir l’amagreix i li augmenta l’enginy.
40 aspra costa: costa - en el sentit de «ribera de la mar» - difícil i inhòspita. Creiem que es
tracta d’una represa de la metàfora de la primera estrofa. També és admissible el sentit que li
dóna Ferraté (Llegir, pp. 78-79) de «pendent d’un terreny» (sentit que trobem a XXXVIII,
32), sobretot si pensem en un penya-segat.
7