1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

XXV
El poeta al·ludeix a un període de felicitat passada en la qual ha gaudit de l’amor de la dona
a qui s’adreça. Aquest poema, amb el seu refrany (retronxa) que clou cada estrofa, té un caire
líric que trobem només al poema XII.
March desenvolupa una súplica: que la dama torni a acceptar-lo. Li recorda l’amor que
aparentment compartien anteriorment, i els sofriments que ella li ha causat d’ençà de l’època
de felicitat. L’acusació d’una malifeta feta per la dama «un matí» (v. 38), sense que el poeta
en doni més aclariments, fa que el poema tingui un aspecte molt privat.
Mètrica: Cobles croades unisonants amb retronxa (refrany), l’únic exemple a March.
Bibliografia: Auzias, pp. 250-51; Commentaire, pp. 38-39; Poesies, II, 90-93; Ramírez, La
poesia, p. 259.
No⋅m fall record del temps tan delitós
que és ja passat; pens que tal no venrà.
Si⋅l conseguesc, mercé no⋅m fallirà,
4 car pietat fet haurà pau ab vós:
preareu mi qui en temps antic preàveu,
e confessant que us dolíeu de mi.
Ara que us am plus que jamés amí,
8 tornau-vos lla on de primer estàveu.
Plus que d’abans me trobe desijós,
e lo desig en mi jamés morrà,
car per sa part mon cos lo sostendrà;
12 l’enteniment no⋅m serà despitós.
Vós, desijau a mi, qui desijàveu
per tal voler del qual jo⋅m contentí.
Ara que us am plus que jamés amí,
16 tornau-vos lla on de primer estàveu.
E si raó fon que benvolgut fos,
mills ho meresc: mon ull no⋅m desmentrà,
car per gran dol moltes veus ne plorà
20 e, no plorant, mostrava’m dolorós.
E vós, de goig, lo Tedèum cantàveu;
llagremejant, maldicions cantí.
Ara que us am plus que jamés amí,
24 tornau-vos lla on de primer estàveu.
Comptar no deig les passades dolors,
car poca fe per vós tost hi serà:
qui és menys d’amor, altra amor no sentrà,
28 car no ha esguard lo rient al plorós.
Si ben amant lo terç d’un jorn passàveu,
82