20.04.2013 Views

1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

511<br />

amb un «fi».<br />

135-36 com més ne participa, s’allunya, s’acosta: el subjecte és la raó (v. 132).<br />

139 ·l tira, lo s’emporta: l’objecte és amor.<br />

141-42 No hi ha ningú que tingui els quatre humors (sang, còlera, malenconia i flegma) en<br />

igual proporció, sinó que sempre predomina un d’ells.<br />

143 per temps: <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s.<br />

146 aquella: l’ànima.<br />

145-48 L’home no pot fer cap acte sense que n’estigui assabentat tot el seu ésser, tant el cos<br />

com l’ànima, però sempre d’acord amb el paper <strong>de</strong> l’un i <strong>de</strong> l’altra en l’acte.<br />

150 materials: res que sigui matèria.<br />

151 abduis: ambdós.<br />

152 L’amor mixte, la composició <strong>de</strong>l qual és variable, es <strong>de</strong>fineix pel paper que tenen en<br />

l’amant el cos i l’ànima.<br />

155 «per tant, els animals senten l’apetit carnal <strong>de</strong> l’amor igual que els homes».<br />

158 d’est amor: el <strong>de</strong> l’apetit carnal.<br />

159 troba: el subjecte és l’apetit (v. 154).<br />

160 per l’esguard que·ls inclina: segons la naturalesa <strong>de</strong>l seu apetit. S’amplia a l’estrofa<br />

següent la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> la variabilitat d’aquest apetit.<br />

161 Enteneu: «Si l’hom puja per son <strong>de</strong>sig en gran excés».<br />

162 «[l’apetit] s’apo<strong>de</strong>ra <strong>de</strong> les forces <strong>de</strong> tot l’home»; tot lo compost: ànima i cos.<br />

163 segons és: segons és l’home; a qui es amable: segons la naturalesa <strong>de</strong> la persona <strong>de</strong> qui<br />

està enamorat.<br />

164 «així amor carrega les seves parts», és a dir, la part carnal i la part espiritual.<br />

166 aprés: <strong>de</strong>sprés.<br />

167 «això d’acord amb la manera en què l’home <strong>de</strong>sitja l’amada mitjançant la facultat<br />

imaginativa»; fantasia: un <strong>de</strong>l sentits interiors, alimentat pels sentits exteriors i per la<br />

memòria (no s’ha <strong>de</strong> confondre amb el concepte mo<strong>de</strong>rn <strong>de</strong> «fantasia»).<br />

168 a temps: a estones.<br />

169-76 El símil es basa en el concepte corrent, d’origen aristotèlic, d’una relació entre l’acte i<br />

la potència <strong>de</strong> l’acte i en la teoria <strong>de</strong>ls elements. L’acer conté en potència el foc, com es veu<br />

pel fet que s’escalfa quan es posa al foc; per si mateix no pot produir foc (el foc no es troba<br />

en l’acer «en acte»). March estableix una analogia entre la potència i l’acte d’una banda i, <strong>de</strong><br />

l’altra, l’hàbit i l’amor; la i<strong>de</strong>a, elemental i alhora metafòrica, <strong>de</strong>l foc uneix els dos termes en<br />

un altre nivell <strong>de</strong> sentit.<br />

171 lo: el foc propi <strong>de</strong> l’acer.<br />

173 en temps: durant un temps.<br />

176 L’hàbit <strong>de</strong> l’amor sempre està llest per reactivar-se sota l’estímul <strong>de</strong> l’objecte amat (son<br />

consemble, terme que equival al «semblant» que March esmenta en molts altres llocs).<br />

177 La imatge es refereix a la i<strong>de</strong>a que els elements, fora <strong>de</strong> la seves manifestacions més<br />

bàsiques - aigua, aire, terra, foc - es combinen en la natura amb d’altres, <strong>de</strong> tal manera que no<br />

es pot distingir entre els elements components mitjançant els sentits, tot i que un d’ells sigui<br />

el dominant. Això proporciona a March la base <strong>de</strong> l’analogia amb l’amor, en el qual hi ha<br />

sempre un component que és <strong>de</strong> l’esperit, por molt que predomini l’aspecte carnal.<br />

184 ella: amor; segons qual: segons quin element hi predomini.<br />

185-192 El poeta es compara a algú que es troba en la part més segura d’un lloc ben fortificat<br />

i <strong>de</strong>fensat al qual l’enemic fa setge, fent servir inútilment totes les seves armes i per<strong>de</strong>nt les<br />

forces que necessita per seguir amb el setge; però tot canvia quan l’enemic envia un sol<br />

home, el qual, sense haver d’emprar les armes hi entra sense resistència. De manera

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!