1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

511
amb un «fi».
135-36 com més ne participa, s’allunya, s’acosta: el subjecte és la raó (v. 132).
139 ·l tira, lo s’emporta: l’objecte és amor.
141-42 No hi ha ningú que tingui els quatre humors (sang, còlera, malenconia i flegma) en
igual proporció, sinó que sempre predomina un d’ells.
143 per temps: de vegades.
146 aquella: l’ànima.
145-48 L’home no pot fer cap acte sense que n’estigui assabentat tot el seu ésser, tant el cos
com l’ànima, però sempre d’acord amb el paper de l’un i de l’altra en l’acte.
150 materials: res que sigui matèria.
151 abduis: ambdós.
152 L’amor mixte, la composició del qual és variable, es defineix pel paper que tenen en
l’amant el cos i l’ànima.
155 «per tant, els animals senten l’apetit carnal de l’amor igual que els homes».
158 d’est amor: el de l’apetit carnal.
159 troba: el subjecte és l’apetit (v. 154).
160 per l’esguard que·ls inclina: segons la naturalesa del seu apetit. S’amplia a l’estrofa
següent la idea de la variabilitat d’aquest apetit.
161 Enteneu: «Si l’hom puja per son desig en gran excés».
162 «[l’apetit] s’apodera de les forces de tot l’home»; tot lo compost: ànima i cos.
163 segons és: segons és l’home; a qui es amable: segons la naturalesa de la persona de qui
està enamorat.
164 «així amor carrega les seves parts», és a dir, la part carnal i la part espiritual.
166 aprés: després.
167 «això d’acord amb la manera en què l’home desitja l’amada mitjançant la facultat
imaginativa»; fantasia: un del sentits interiors, alimentat pels sentits exteriors i per la
memòria (no s’ha de confondre amb el concepte modern de «fantasia»).
168 a temps: a estones.
169-76 El símil es basa en el concepte corrent, d’origen aristotèlic, d’una relació entre l’acte i
la potència de l’acte i en la teoria dels elements. L’acer conté en potència el foc, com es veu
pel fet que s’escalfa quan es posa al foc; per si mateix no pot produir foc (el foc no es troba
en l’acer «en acte»). March estableix una analogia entre la potència i l’acte d’una banda i, de
l’altra, l’hàbit i l’amor; la idea, elemental i alhora metafòrica, del foc uneix els dos termes en
un altre nivell de sentit.
171 lo: el foc propi de l’acer.
173 en temps: durant un temps.
176 L’hàbit de l’amor sempre està llest per reactivar-se sota l’estímul de l’objecte amat (son
consemble, terme que equival al «semblant» que March esmenta en molts altres llocs).
177 La imatge es refereix a la idea que els elements, fora de la seves manifestacions més
bàsiques - aigua, aire, terra, foc - es combinen en la natura amb d’altres, de tal manera que no
es pot distingir entre els elements components mitjançant els sentits, tot i que un d’ells sigui
el dominant. Això proporciona a March la base de l’analogia amb l’amor, en el qual hi ha
sempre un component que és de l’esperit, por molt que predomini l’aspecte carnal.
184 ella: amor; segons qual: segons quin element hi predomini.
185-192 El poeta es compara a algú que es troba en la part més segura d’un lloc ben fortificat
i defensat al qual l’enemic fa setge, fent servir inútilment totes les seves armes i perdent les
forces que necessita per seguir amb el setge; però tot canvia quan l’enemic envia un sol
home, el qual, sense haver d’emprar les armes hi entra sense resistència. De manera