1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

536
CXXIIa
Petició d’un ocell de caça dirigida al rei. El poema ens ha pervingut en dues versions;
aquesta està conservada únicament al manuscrit de Salamanca (ms. F). És difícil saber si es
tracta d’una versió anterior a l’altra (el CXXIIb, conservada a manuscrits i edicions del segle
XVI) o si, al contrari, és una versió revisada del CXXIIb. És però, el CXXIIb, on hi ha una
clara referència a Lucrezia d’Alagno, el que ens permet identificar el destinatari del poema
com Alfonso V d’Aragó.
En aquesta composició, la qual té la mateixa extensió que la majoria dels poemes sobre
l’amor, March parla amb facècia de la seva vida de vell en què, per no ser «ociós animal», es
dedica a la caça. Demana jocosament al Magnànim que li regali un falcó; si no, es convertirà
en un amant ridícul, massa vell per a les joves i sense altre remei que anar al darrera de les
dones velles. En aquesta versió no hi ha cap referència a Lucrezia d’Alagno, la qual tenia uns
18 anys quan la va conèixer el Magnànim, nascut probablement el mateix any que Ausiàs
March i que ja tenia uns 51 anys, circumstància que podria haver fet que l’acudit de March
caigués en poca gràcia a la cort napolitana.
La tornada moralitzant dóna un to de gravetat a les paraules finals que March dirigeix al
seu monarca.
March, que apareix als documents com a falconer reial el 1426 i el 1444, era un expert en
l’ensinistrament dels ocells de caça, i coneixia bé el valor del regal que demanava. Els
falcons degudament afaitats freqüentment servien d’obsequis entre els membres de famílies
reials; per exemple, el rei Martí el 1408 envia al comte Jaime d’Urgell «un grifaut ab què
caçats, per amor de nós» (Andrés Giménez Soler, «Don Jaime de Aragón, último conde de
Urgell», MRABLB, 7 (1901), 125-443 [p. 234]).
Mètrica: Cobles croades capcaudades.
Bibliografia: Amédée Pagès, «Étude sur la chronologie des poésies d’Auzias March»,
Romania, 36 (1907), 203-23 [pp. 216-19]; Obres, II, 307-08; Commentaire, 146-47; Poesies,
V, 114-17; Riquer, Història, II, 488; José Carlos Rovira, Humanistas y poetas en la corte de
Alfonso el Magnánimo (Alicante: Instituto de Cultura «Juan Gil-Albert», 1990), pp. 74-87,
161-208; Di Girolamo, pp. 250-51.