1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

480
CXIII Notes
2 l’experiment: l’experiència.
4 «La veritat s’allunya del judici de l’home».
11 Naturalment: per obra de natura.
12 en esta part: en allò que es refereix a la natura; d’ella: de la ignorància.
13 per altres parts: en tot allò que la natura no determina.
15 Allò que, exercint la lliure voluntat, som lliures de conèixer.
17 sciença: coneixement.
19 dues parts: la natura i allò que és a l’abast de la voluntat.
21 qualque: alguna.
22 seny: sentit; sensible: recognoscible a través dels sentits.
23 substància: el contrari de l’«essència»; Déu és essència i no substància, i per tant no
accessible al coneixement sensori.
24 L’enteniment coneix Déu sota la forma que li proporciona la raó; la: l’antecedent és
forma (v. 21).
25 accidents: les manifestacions substancials.
26 «i ens cal que els mitjans hi estiguin disposats».
31-32 No hi ha ningú que no conegui la matèria mitjançant la forma.
35 virtut: propietat, força; compost: el compost d’ànima i cos que és l’home. Als vs. 35-40
March explica per què l’home només entén les coses mitjançant la matèria: és perquè ell
mateix és matèria que enclou essència (és a dir, l’ànima, la qual està combinada amb el cos i
n’és indistingible).
42 e menys de: i sense.
43 imaginant: considerant.
44 si·ns pream poc: «si som sincers»; ·n: es refereix a l’ignorar (v. 44).
45-50 La idea fonamental d’aquests versos és que la ignorància de si mateix és pecaminosa
pel fet que l’home, encara que Déu vol que s’esforci per conèixer-se a si mateix, es resisteix a
fer-ho; no·l: no li.
50 «[la] segona [veritat] és ciença vera de nós», és a dir, el coneixement propi.
54 l’és: li és.
56-57 Ningú no s’adona que el coneixement només és a l’abast de l’home mitjançant la seva
ànima (que és el «subjecte» del «saber»).
58-60 Els homes de «molt saber» busquen l’essència, no la matèria, i es veu pels escrits (dits)
dels antics, a què es refereixen els autors moderns, que ells se n’adonaren, tot i que no els
il·luminava la fe.
59 la: l’essència.
63 los fets del món: les coses mundanals.
66 aquells: los fets del món.
68 Si des del començament l’home no tempra la mesura en què es lliura a les coses del món,
li és quasi impossible frenar després.
69-70 alteren, despoderen: el subjecte segueix essent los fets del món.
71 que usa: de què gaudeix.
72 Només estimem el bé quan ens fa falta.
74 e contra no hi ha excusa: «i no hi ha més remei».
75-76 Només el qui posseeix el bé de la virtut el sap estimar pel que val.
77-78 Tots els altres béns, aquells que no es funden en la virtut, no són mai apreciats, perquè
no tenen cap valor.
79 sobre falsia: en la falsedat.