1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

132
XL
El poeta afirma el seu desig de deixar d’amar. March s’apropa a la declaració oberta
d’aquest sentiment, que realitza a la tornada, mitjançant unes cinc estrofes que contenen una
llarga circumlocució (vs. 1-24), un símil amb una imatge treta de l’àmbit militar (vs. 25-32) i
l’al·legoria de la batalla entre amor i odi (vs. 33-40).
A les tres primeres estrofes, March desenvolupa, en un pla general i sense cap referència
personal, algunes idees sobre el procés pel qual l’home deixa d’amar, sempre en un sentit
general i sense al·ludir específicament a l’amor d’home i dona. En aquestes estrofes fa servir
conceptes molt corrents, però que potser tinguin algun record aristotèlic. Identifica tres
causes del desamor o odi, dedicant tota una estrofa a parlar de l’última, la iniquitat, fet que
ens podria suggerir que el poeta té un motiu de tipus moral per voler abandonar l’amor.
Tot seguit March desenvolupa el símil de la lluita entre dos combatents igualment forts (vs,
25-32) per explicar la impossibilitat de decidir entre l’amor i l’odi, i després amplia la
mateixa imatge en una al·legoria en la qual l’amor venç a l’odi, gràcies a l’ajut del foll voler
del poeta.
A la tornada, sorgeix de nou el suggeriment que el desamor de què es parla al poema té una
causa moral, ja que March afirma que l’odi es justifica per la raó i és desitjable pel que fa a
l’amor, sempre traïdor.
Mètrica: Cobles croades unisonants.
Bibliografia: Auzias, p. 297; Commentaire, pp. 53-54; Poesies, II, 135-39; Ramírez, La
poesia, p. 39.
Cell qui d’altrui rep enuig e plaer,
e perdre vol totalment sa amistat,
és-li mester haja per oblidat
4 tot lo plaer, havent-ne desesper,
e tot primer que·s lluny de sa presença
e del plaer no sia recordant,
car si aquell li’s presenta al davant,
8 enyorament dobla sa benvolença.
Tres coses són que llunyen bon voler:
dan, e desalt, e gran iniquitat.
Al propi bé hom és tan inclinat
12 que no vol bé d’on gran dan pot haver;
en gran desalt no·ns basta la potença
que cell amem qui·ns és desagradant;
lo nostre esforç no sap fer en nós tant
16 que·l prim voler no vinga en malvolença.
Iniquitat met l’hom en desesper,
avorrint Déu, senyor qui l’ha creat;
ço fa lo seny de l’hom quan és irat,
20 se avorrint, amant-se tant primer
(aprés de si l’hom ama sa semença,
tant que lo nan cuida ésser gigant),
e tant pot ser envers nós mal usant