1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

190
LVII
Disquisició sobre el menyspreu de la mort. March analitza les circumstàncies en què
l’home prefereix la mort a la vida. Rebutja el suïcidi i lloa els qui, seguint l’exemple de Crist,
s’esforcen a assolir la victòria de l’esperit per damunt de la mort del cos.
És un poema en què s’enfronta plenament l’actitud de Sèneca envers el suïcidi i la posició
cristiana. A l’epístola XXX de De providentia, Sèneca medita les circumstàncies en què
l’home prudent, sense que la por el motivi, pot prendre justificadament la decisió de matar-se
i afirma, citant exemples com el de Cató, que la mort més innoble és preferible a la vida
mesquina. Des del començament, March rebutja l’exemplaritat que Sèneca advoca pel cas de
Cató i censura els suïcidis generalment entre els «passats», al·legant que aquests actes es
devien a la «voluntat inica» i «l’opinió vana».
El locus classicus d’oposició a la postura senequista, i que March possiblement coneixia, és
la Civitas Dei (I, 17-27) on Agustí denuncia l’acció de Cató. També, com han assenyalat
Pagès i Bohigas, sant Tomàs tracta el tema a la Summa Theologiae, 2a, 2ae, 123 (De
fortitudine) i 125.2, per al qual vegeu St. Thomas Aquinas. Summa Theologiae, vol. 42:
Courage (2a2ae 123-40), ed. A. Ross i P. G. Walsh (Londres: Eyre & Spotiswood/ Nova
York: McGraw-Hill, 1966).
Mètrica: cobles croades capcaudades.
Bibliografia: Commentaire, pp. 72-73; Poesies, III, 41-44; Ramírez, La poesia, pp. 370-72;
Tomàs Martínez, «"Dolor e por són bastans per offendre": de vicis i virtuts al poema LVII de
March», dins Rafael Alemany, ed., Ausiàs March: textos i contextos (Barcelona: Biblioteca
«Sanchis Guarner», 1997, en premsa).
Por de pijor a molts fa pendre mort
per esquivar mal esdevenidor;
si bé la mort ressembla cas pijor,
4 cell qui la pren la té per bona sort.
E de açò Cató mostrà camí,
e li mes nom ús de la llibertat,
car de tot àls pot hom ésser forçat
8 sinó en morir, que és en lo franc juí.
Algú la pren e rep nom de mesquí,
fugint perill qui l’és davant posat;
altre serà de cor noble animat,
12 que vol morir per la valor de si:
venint en mans d’enemic seu potent,
sobrat lo cos, guerreja ab lo voler;
de vencedor encara·s veu poder;
16 vol perdre·l cos, per l’esperit vencent.
Jesús en creu fon pus fort e potent
que no aquells qui·l feren mort passar,
car son voler no·l feren canviar,
20 ne fon complit llur damnat pensament.
No roman fart lo forçador del cos,