1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

esperanza en el "Cant Espiritual" de Ausias March», Anales Valentinos. Revista de filosofía y
teología, 15 (1989), 73-92; Lluís Cabré, «"E volgra sser no-res": Notes al poema XXXV de
March», Miscel.lània Joan Fuster, V (Barcelona: PAM, 1992), ed. Antoni Ferrando i
d’Albert G. Hauf, 101-19; Robert Archer, «Ausiàs March and the Baena Debate on
Predestination», Medium Aevum, 62 (1993), 35-50; Valentí Fàbrega i Escatllar, «"Ja veig
estar a Déu ple de rialles" (113, 171): Déu en la poesia d’Ausiàs March» dins De orbis
Hispani linguis litteris historia moribus. Festschrift für Dietrich Briesemeister zum 60
Geburtstag, ed. A. Schönberger i K. Zimmermann (Frankurt: Domus Editoria Europaea,
1994), 353-71; Archer, Aproximació, pp. 17-47; Bernat Oliver, Excitatori a la pensa a Déu,
ENC, ed. Pere Bohigas (Barcelona: Barcino, 1929)
Puis que sens tu, algú a tu no basta,
dóna’m la mà o pels cabells me lleva;
si no estenc la mia envers la tua,
4 quasi forçat a tu mateix me tira.
Jo vull anar envers tu a l’encontre;
no sé per què no faç lo que volria,
puis jo són cert haver voluntat franca,
8 e no sé què aquest voler m’empatxa.
Llevar mi vull, e prou no m’hi esforce;
ço fa lo pes de mes terribles colpes.
Ans que la mort lo procés a mi cloga,
12 plàcia’t, Déu, puis teu vull ser, que ho vulles;
fes que ta sang mon cor dur amollesca:
de semblant mal guarí ella a molts altres.
Ja lo tardar ta ira⋅m denuncia:
16 ta pietat no troba en mi què obre.
Tan clarament en l’entendre no peque
com lo voler he carregat de colpa.
Ajuda’m, Déu! Mas, follament te pregue,
20 car tu no vals sinó al qui s’ajuda,
e tots aquells qui a tu se apleguen
no⋅ls pots fallir, e mostren-ho tos braces.
¿Què faré jo, que no meresc m’ajudes,
24 car tant com puc conec que no m’esforce?
Perdona mi si follament te parle:
de passió parteixen mes paraules.
Jo sent paor d’infern, al qual faç via;
28 girar-la vull, e no hi disponc mos passos.
Mas jo⋅m record que meritist lo lladre;
tant quant hom veu no hi bastaven ses obres:
ton esperit lla on li plau espira;
32 com ne per què, no sap qui en carn visca.
407