1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

135
XLI
Justificació del mal dir. Només si els homes blasmen públicament les malifetes dels altres
es podrà contrarrestar l’empitjorament moral del món. Els bons homes no han de vacil·lar a
proclamar el mal que han fet els viciosos. La por de la mala fama pot frenar fins i tot el
malvat, i podem suposar que el qui accepta la pràctica del mal dir pensa en les seves pròpies
malifetes.
March posa fi al poema amb una tornada ambigua en la qual, encara que expressa
sentiments contra el «temps present» que consonen amb el tema moral anunciat al v. 2, també
hi podria haver una referència al desengany amorós.
Com assenyala Pagès, hi ha un vincle entre aquesta poesia i la següent, el «maldit», i no
deu ser una casualitat que les dues estan copiades l’una darrera de l’altra als manuscrits
BDG1KN (sens dubte el poema ocupava el mateix lloc al manuscrit F abans de que
s’arrenquessin els fulls corresponents). El poema és, de fet, una temptativa de justificar el
«mal dir» que tot seguit es farà al poema XLII.
La justificació era necessària perquè, en escriure una «maldit» contra algunes persones
particulars, March transgredeix les normes ètiques relatives a aquest tipus de poema. Les
Flors del gai saber (III, 124-26) i el Torcimany (I, 123-25) bandejaven la invectiva particular
(el mal dig especial) com a «vici» en la poesia. Per als teoritzadors de lo gay saber un
sirventès o altra sàtira contra un individu perjudicava la integritat del poeta. N’hi havia prou
amb parlar de la maldat dels prínceps, els mercaders o qualsevol altre grup social, ja que els
individus compresos a la censura general s’hi reconeixerien: «...els maldits s’escriuen i
canten per als malvats i no per als bons, per la qual cosa aquells que veuen malament el
maldir, estan de part dels malvats» («los mal digz pauza hom e ditz per los malvatz e non ges
per los bos, perque aquil que soteno a mal fan part am los malvatz», Flors, III, 126). No deixa
de ser irònic que March faci servir aquesta mateixa idea de la complicitat dels que s’oposen
al maldit «general» als seus vs. 33-40, per justificar un maldit tan específic com el seu.
Mètrica: Cobles croades capcaudades.
Bibliografia: Commentaire, pp. 54 i 55; Poesies, II, 139-42; Archer, Tradició, pp. 136-37.
Volgra ser nat cent anys o pus atràs,
per què són cert que és pijorat lo món.
Aitant poc val que ell mateix no sap on
4 sa aulesa gran en pus baix lloc baixàs,
e veig un cas de raó apartat:
que lo mal hom fa casa prop la forca,
e l’home just fuig e·s met en cavorca
8 per aquell mal que jamés ha pensat.
Foll és aquell qui vol haver usat
de mal saber on serà ben entés;
imaginar deu que serà représ,
12 e sens murmur no deu ser comportat;
e lo mal hom deu ser cridat ab trompa
per ço que mi e l’altre no engan:
tants són aquells qui per bons hòmens van