1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

XV
Es destaca en aquest poema la subtilesa dels recursos moralitzadors de March, el qual
escriu una súplica de compassió amorosa aparentment convencional alhora que presenta tota
una argumentació implícita contra l’amor. March va subvertint al llarg del poema el seu
propòsit declarat.
A la primera estrofa, les sententiae amaguen una al⋅legoria que té un sentit específic: el
poeta espera de la dama el «petit do» d’un senyal d’amor, per més insignificant que sigui.
Amb la segona estrofa comença a dirigir-li una súplica més directa: l’amor li ha donat un
tractament especialment despietat (vs. 9-16), perquè li ha fet estimar una dona que té el cor
fet de gel, i que és capaç de resistir el poder de l’amor que subjuga tots els altres éssers
mortals (vs. 17-24).
Dins d’quest context, March cita els exempla dels amors de Fedra amb Hipòlit i de
Lancelot amb Ginebra (vs. 25-32). La funció aparent d’aquests exemples és la d’oferir uns
contrasts entre l’actitud de la dama i la passió vivificant d’uns amors exemplars. El públic de
March, però, s’hauria adonat que hi ha un xoc entre el sentit del discurs del poema en aquest
moment i les associacions d’idees que sorgeixen dels exemples: en ambdós casos, es tracta
d’uns amors desastrosos, l’un d’ells incestuós i l’altre adulterí, que acaben causant la mort de
la dona.
A la resta del poema, March torna a queixar-se que la seva devoció no ha rebut cap
recompensa; si algun dia la dama l’estimés, seria motiu de grans festes. L’última estrofa no
manca d’ambigüitat: el cos que serà guanyat en el món podria ser el del poeta, salvat de la
mort per la mercè de la dama, però igualment podria referir-se al cos d’ella, lliurat finalment
al seu apassionat amant.
A la tornada, posant una fi convencional a un poema d’un doble discurs contradictori,
March adopta de nou el to de l’amant queixós.
Mètrica: Cobles croades capcaudades.
Bibliografia: Commentaire, pp. 22-23; Poesies, II, 54-58; Archer, The Pervasive Image, pp.
157-61.
Si prés grans mals un bé⋅m serà guardat,
mos guais e plants delits se convertran.
Aprés los mals los béns mellors parran,
4 e bé no val mas tant com és preat;
rei pot ser dit lo pobre dins sa pensa
per un petit do que⋅l sia ofert,
e lo ric hom de llarguesa desert
8 gran suma d’or pobretat no⋅l defensa.
Mon pensament, embolt en amor, pensa
com tot son bé d’aquest lloc pusca traure;
no piadós, amor lo veu mort jaure;
12 durar no deu lo comport d’esta ofensa.
Per mal de mi romp sos costums amor
e fa mentir los qui d’ell han escrit;
47