1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

XXVIII
Un dels poemes d’Ausiàs March més admirats pels lectors moderns (v.g. Brenan), per la
riquesa i la complexitat dels nivells de sentit que ofereix.
Després d’una descripció de l’adveniment de la nit, el poeta recalca la diferència entre ell i
els malvats del món que s’aprofiten de la nit per fer les seves malifetes. Insisteix que ell és
més aviat una víctima de la nit, com ho són els petits animals aterrits i els homes malalts que
senten créixer el dolor que els afligeix.
A l’estrofa vinent però, el poeta fa un volte-face, rebutjant aquesta identificació i declarantse
ara el pitjor dels homes: s’acusa de trair-se a si mateix cada nit, cavil·lant les accions que
han de dur-li sofriment quan les dugui a terme durant el dia. A la tornada afirma que només
la compassió de la dama el podria salvar de la mort.
A nivell retòric, el poema té el seu punt d’enfocament en el concepte - és a dir el
«concepto» en el sentit en què l’empra Gracián a la seva obra Agudeza i arte de ingenio - que
es desenvolupa als vs. 7-10. És a dir, March presenta una contradicció - passa la nit «sens
mal fer» i alhora fa «més que si matàs/ mil hòmens justs» - que després resol a la segona
estrofa. La resolució comporta la revelació dramàtica d’una idea que al XC, 29 March
expressa de manera gnòmica: «Dintre nós nostre enemic portam».
És aquest nivell de sentit, transmès al lector amb un mecanisme retòric que Gracián
considerava capaç de servir de mitjà de revelació de les més recòndites veritats, el que
converteix una convencional súplica de compassió en una profunda anàlisi de la psicologia
humana.
Mètrica: Cobles croades capcaudades.
Bibliografia: Commentaire, 41; Poesies, II, 100-101; Gerald Brenan, The Literature of the
Spanish People (Harmondsworth: Penguin, 1963), pp. 112-17; Juan Ferraté, Dinámica de la
poesía. Ensayos de explicación, 1952-1966 (Barcelona: Seix Barral, 1968), pp. 119-140;
Zimmermann, «Ontologie et écriture dans l’oeuvre d’Ausiàs March: Lectures du poeme
XXVIII», Mélanges offerts à Maurice Molho (París: Éditions Hispaniques, 1988), II, 457-
473; Archer, Aproximació, pp. 185-200.
92