1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

45 e, atrevit, pensant haver defensa
en contra amor, li he tenguda cara,
pensant haver de ma raó empara.
Jo no·m pensí ell bastàs fer-me ofensa
tal que, volent mi de amor defendre,
50 ell me pogués la sua força estendre.
¡Oh quant és poc per on amor se fica
e, per aquell, en lloc dispost molt obra!
Per molt sabuts mijans en nós fa obra;
lo temps e lloc lo creix o mortifica.
55 Amor sap mills lo que a nós agrada
que nós mateixs no bastam a conéixer,
e quan pensam que nostre amor deu créixer
en aquell punt és desagraduada;
quan nós pensam que·ns lleixa, ell nos toca:
60 ab un fil prim se tira una roca.
Delits passats de la que am m’acorden
contra mon grat, e les dolors m’obliden.
¿Qui són aquells que dins lo meu cor criden
e par a mi que són vérmens qui·m morden?
65 Ço són desigs contraris qui·m turmenten,
car vull delits qui dolor me aporten;
vull desamar, mas ells no m’ho comporten;
a mon voler los apetits dissenten.
Pensar se pot quant a raó contrasten,
70 que ells entre si a plaure no s’abasten.
Com lo malalt que la causa ignora
de l’accident e no sap lo que·l mata,
veent tot si que per dolor esclata
e semblant mal no sentí alguna hora,
75 (no cal dubtar si roman en sospita
si·l venc d’excés lo mal o de natura
e, si d’excés, quin fon que tant procura:
a si mateix tot lo passat recita),
així d’amor jo·m dolc e no puc creure
80 que per tan poc en tant me degués veure.
No puc oir de la que am paraula
que senyal gran ella en mi no faça:
si bona és, gran delit me atraça,
mala essent, la dolor és en taula.
85 No passa res que d’ella imagine
que no m’escalf o que tot no·m refrede;
tots los mijans de mi apart e vede:
en aïrar o amar, si pens, fine;
490