1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

LV
Queixa de l’amor no correspost. El poeta fa entendre que ha trigat molt en declarar-se a la
dama (vs. 33-35). Tot i que en en un amor anterior mai va arribar a declarar els seus
sentiments (vs. 21-24), aquesta vegada ha gosat declarar-se, però ha vist que la dama no li
correspon en l’amor. Ara la mort li sembla no tan sols inevitable sinó desitjable.
Aquest estat d’ànim comporta l’autoodi, el ressentiment contra l’amor i l’adoració de la
dama. Com al LIV, l’última estrofa conté un apòstrofe als altres amants, on el poeta s’ofereix
com a exemple dels estranys efectes de l’amor.
La tornada introdueix una nota moralitzadora que falta del tot en la resta del poema: l’amor
humà acaba un cop satisfet el desig.
Mètrica: Cobles croades capcaudades.
Bibliografia: Commentaire, p. 71; Poesies, III, 34-37.
Per molt amar, ma vida és en dubte;
mas no cregau que de la mort me tema;
a poc a poc ma esperança⋅s fa sema,
4 e⋅m vol fugir, mas no ho fa en orrupte.
Haja mal grat de sa compassió,
puis no⋅m serveix a mon afany guarir;
lo detardar no veda lo venir,
8 e creix desig, e dobla’m passió.
Déu m’ha donat tal disposició
que mon voler s’esguarda sol amar
e, faent àls, serveix a companyar
12 l’estat d’amor, e tot l’àls abandó.
Amor jo am, ell a mi punt no ama,
e per ell am llinatge femení.
Generalment sia entés així:
16 aquella vull que en sa culpa desama.
Ab tort e dret mon cor d’amor se clama,
tort en passat i ab dret gran de present;
no perquè fos en algun temps content:
20 per null temps hac tempre la mia flama.
Del temps passat jo no⋅m clam de amor;
ell me valgué, mas noc-me la temença;
envergonyit, no mostrí benvolença,
24 ne fiu saber mon voler e dolor.
E per finir mos jorns ab gran tristor,
e per haver d’amor algun just clam,
jo, desamat, vol que estretament am,
28 sí que, amant, del món perda sabor,
184