1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

121
Notes XXXVI
3 sunna: part de la llei religiosa musulmana, afegida a la del Corà. March prega a la mort que
el tracti com mereix.
5 cf. XI, 15-16.
8 faç ma punya: m’esforço.
9-16 El dolor del poeta només podria disminuir si el reemplacés un altre dolor, tan fort que el
deixés sense sentit. Si no pot sofrir a causa d’aquesta altra forma de dolor, s’estima més
morir.
17-19 El tipus de dolor que desija no mancarà de plaer (el plaer del sofriment), a diferència
de totes les altres formes de dolor; apert: ràpid en obrar (l’antecedent és dolor, mot femení,
tot i que la concordància és falsa).
21-24 La dama podria alleujar el dolor del poeta donant-li el seu amor, sense fingir-lo.
28 lo vostre cos: és a dir, «la vostra persona».
31 no taste: no tasto
32 La «sabor» de la dama (la vostra) li sembla tan potent com per protegir-lo contra
qualsevol metzina.
33 March explica que hi ha hagut un canvi total en la seva voluntat, d’ençà d’escriure
l’última estrofa; ara voldria demanar de la dama «lo revés» d’allò que acaba de dir, que no li
tingui compassió, perquè s’estima més el plaer del sofriment.
36 pensa: alimenta.
37 cominal: imparcial, o sigui, just; se sobreenten un contrast amb el tractament que li dóna
la mort (vs. 1-4).
38 fa que foll: «fa com a foll» (Bohigas); és possible que s’hagi d’interpretar aquesta frase (la
qual té aquesta forma a totes les fonts) com «que fa que he foll», és a dir, «que jo tingui per
foll», o que foll sigui un subjuntiu de 3ª persona singular del verb follar o afollar (tornar-se
boig), interpretació que sembla donar Ferraté: «que fa que afoll».
39 El poeta voldria que la dama no arribés a sentir-se molesta pels sofriments del poeta; al
contrari, li agradaria més que no s’apiadés d’ell, perquè si ella no el fes sofrir, el seu dolor (i
per tant el seu plaer de sofrir) quedaria disminuït; sens la vostra: sense el dolor que ella li
causa.
44 La dama (i els altres) poden saber que el poeta pateix els seus mals d’amor pel fet que està
molt callat; llur mostra: l’evidència d’aquests mals.