1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

II
El poema té el seu punt de partida en un tòpic de la poesia de l’amor cortesa (per a la tradició
vegeu Ferraté): l’amor mateix fa que l’amant sigui incapaç de declarar-se, afeblit per la força
dels seus sentiments. El poeta medita als vs. 1-24 sobre l’única via de sortida possible a
aquest dilema, és a dir, que ell passi d’un estat en què només troba sobreabundant plaer en la
dama, a l’actitud contrària, el desplaer. Aquesta idea es desenvolupa mitjançant el llarg símil
marí del patró (per als precedents literaris vegeu Archer, Pervasive Image, pp. 39-44),
sorprès pel mal temps, que es troba incapaç de buscar el recer sense el vent que l’allunyi de la
platja on abans es sentia segur. La crítica ha disputat l’extensió del sentit metafòric de la
imatge.
Tot seguit (vs. 11-12) March afegeix la breu metàfora de l’armari, en ple contrast espacial
amb la imatge marina, però aplicada a la mateixa idea.
A l’estrofa següent (vs. 17-24) declara la fermesa dels seus sentiments i la seva fe en la
capacitat de la dona de conèixer-lo pel que és. No obstant aquesta afirmació, revela a
l’estrofa següent (vs. 25-32) que, de fet, encara no ha declarat davant la dama els seus
sentiments, un mutisme que atribueix als efectes de l’amor, el qual ha fallit en les seves
responsabilitats vers el «tan humil servent» que és el poeta.
A l’última estrofa (vs. 33-40) amplia la descripció dels efectes de l’amor segons una
tradició literària recolzada per la medicina medieval (per a aquest aspect es pot consultar el
llibre de Danielle Jacquart i Claude Thomasset, Sexualidad y saber médico en la edad media
[Barcelona: Labor, 1989]). Introdueix també (v. 34) el concepte de la qualitat com a objecte
del seu amor, per contradistinció implícita amb la quantitat (terme emprat, per exemple al
poema XXXIV, v. 37).
A la tornada un dels símptomes del seu estat d’enamorat - la pèrdua de l’apetit - li serveix
de metàfora per a una súplica final a la dama.
Mètrica: Cobles croades capcaudades.
Bibliografia: Commentaire, pp. 3-5; Poesies, II, 8-12; Rosa Leveroni, «Les imatges marines
en la poesia d’Ausies March», Bulletin of Hispanic Studies, 28 (1951), 152-166; Wendy
Rolph, «Conflict and Choice: the Sea-Storm in the Poems of Ausiàs March», Hispanic
Review, 39 (1971), 69-75; Archer, Pervasive Image, pp. 39-44, 99-101; Ferraté, Llegir, 66-
79; Alan Deyermond, «From "gran nau"‘ to "aspra costa": Imagery, Semantics and Argument
in Ausias March’s Poem 2», Homenaje a Hans Flasche: Festschrift zum 80 (Stuttgart:
Steiner, 1991), pp. 485-98.
Pren-me enaixí com al patró que en plaja
té sa gran nau e pensa haver castell.
Veent lo cel ésser molt clar e bell,
4 creu fermament d’una àncora assats haja.
E sent venir sobtós un temporal
de tempestat e temps incomportable.
Lleva son jui: que si molt és durable,
8 cercar los ports més que aturar li val.
Moltes veus és que⋅l vent és fortunal,
tant que no pot sortir sens lo contrari.
5