1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

L
Professió d’amor espiritual. La naturalesa de l’amor del poeta per la dama li permet de
valorar-la en allò que ella mereix. Només lamenta que no hagi pogut demostrar el seu amor
amb la prova última de la mort (vs. 25-32), i que no sigui capaç d’excloure del tot els
pensaments que no es refereixin a ella. A la tornada, March insisteix que és l’esperit de la
dama l’objecte del seu amor.
En certs moments (vs. 19-24 i 25-26), aquest poema ofereix trets similars al poema XXIII
(on s’usa també el senhal de «Llir entre cards»), el qual és una altra professió d’amor
espiritual en què el poeta afirma estar per damunt del que poden sentir els altres homes
enamorats de la dama.
Mètrica: Cobles croades capcaudades.
Bibliografia: Commentaire, pp. 66-67; Poesies, III, 18-21.
Sí com aquell qui, per sa enfinitat,
no pot ésser de res finit content,
sí que res fet ab algun element
4 en son delit no l’haurà contentat
(per imperfet lo delit mundà posa,
e sinó en Déu sa pensa no s’atura),
així amor, vós amant, m’assegura;
8 tot lo restant del món li fa gran nosa.
En vós pensant, ma pensa és enclosa;
domda és per vós ma voluntat no farta,
car ma raó la té cativa ab carta,
12 que res no vol, e demanar no gosa.
No·m maravell si jo ame vós tant,
coneixent-vos, veent-vos e sentint;
al meu voler lo saber lo desmint;
16 lo meu saber al voler va davant.
Jo·m maravell com no muir desijant,
creent en vós ésser un paradís,
e no sé hom que en vós aitant sentís
20 que no·s mostràs de vós ésser amant.
No·m llou de tant que en saber tots los pas,
mas per amor he sentit més en vós;
amor ha fet dels seus bons servidors
24 del pec sabent, e franc del pus escàs.
A desijar mon desig no és llas,
mas la valor vostra més ne mereix;
en estimar hom bé no la compleix:
28 no us ama assats qui amant no esclatàs.
Ja per amor amadors morts ne són,
e jo só viu; en fet no rest egual:
la causa d’on los venc aitant de mal
169