1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

192
Notes LVII
5-6 March explica que per a Cató el fet de matar-se era exercir la llibertat d’elecció; la idea
s’oposa al dogma cristià segons el qual es prohibeix a tot creient el suïcidi. No obstant la
influència de Sèneca, discrepem de la proposta de Ramírez que la frase «ús de la llibertat»
remunta a la traducció d’Antoni Canals de De providentia, ja que està clar que al passatge
corresponent de Sèneca la paraula «libertat» no es refereix a la llibre elecció sinó a
l’alliberació de l’ànima: «Cató ha trobada porta per hon és exit: ab una mà ha uberta carrera a
la sua libertat;...per la dita naffra, tragué ab la mà les entràmenes, e tramès-na la ànima per lo
camí de libertat» (Antoni Canals, Scipió e Aníbal. De providència. De arra de ànima, ENC,
ed. Martí de Riquer (Barcelona: Barcino, 1935), pp. 95-96).
7-8 L’home pot ser obligat per un altre a fer qualsevol cosa excepte donar-se la mort, per a la
qual cosa hi cal la voluntat de l’home; àls: altra cosa; franc juí: la lliure voluntat.
9-16 Alguns homes, d’esperit mesquí, es maten quan es veuen en un perill per al qual no
tenen el coratge d’enfrontar-se; altres, però, impulsats per la noblesa de cor, s’enfronten amb
l’enemic poderós, sabent que, encara que restin vençuts, hauran aconseguit una victòria
moral.
9 la: es refereix a la mort.
21-24 Qui venç físicament un altre no s’acontenta si no venç també la voluntat; de fet, el
vertader vencedor és qui té el coratge per no témer la mort amb què l’amenaça el seu
opositor.
25 viure llong: l’eternitat.
26 aquest curt: aquesta vida breu.
27-28 Supera el dolor de la mort qui acepta la seva fi com a inevitable; clos: tancat.
29-32 L’home virtuós que obra segons la manera que March acaba de descriure, s’enforteix
cada vegada més, i deixa de pregar a Déu que li protegeixi el cos.
38 Es refereix al goig etern que guanyà Crist per als homes amb el preu de la seva vida.
39 segons aquests costa: d’acord amb el preu pagat, és a dir, el sacrifici de Crist.
41-44 El dolor i la por enlletgeixen l’ànima de l’home, encara que tingui moltes virtuts; els
homes que superen aquests sentiments deixen d’estar subjectes a cap mal d’aquest món.