1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

361
XCIX Notes
2 a temps: temporals.
4 Bé·m fa saber: el subjecte és la present [dolor]; quan sent el nou dolor s’adona del poder de
l’amor.
5 m’ha seguit i aturat: el subjecte és la present [dolor].
7 plaga: ferida.
15 me’n cové de llunyar: ha hagut d’abandonar la dama quan s’ha adonat de la seva falta.
17 Es demana com és possible que hagi pogut suportar aquest canvi.
19 Aquella: la dama.
23 com: quan, mentre.
25 Aquella carn: la de la dama, que és causa del «perdurable dolor» del v. 1.
28 No obstant el que acaba de dir, sovint prefereix estar amb la dama que apartar-se’n.
30-32 Davant d’ella es converteix un altre cop en l’amador mut i callat, i sofreix com abans;
denan: davant.
34 Descriu la seva indecisió entre por i esperança.
35 tol: treu.
38 «Deixa’m en pau perquè pugui tractar com cal la dama, la qual mereix el meu
menyspreu»; usar: tractar. Ramírez suggereix que es llegeixi lleixa musar.
40 «ço que a mi tant me desplau amar».
42 Amor procura que el poeta senti uns desigs que estan en conflicte amb allò que dicta la
raó. Fa això perquè està ressentit amb ell, veient que se li oposa amb tanta resistència;
contrast: oposo.
43 El poeta, malgrat la seva resistència, es veu forçat a sentir el desig carnal per la dama.
46 apetit escàs: el seu escàs desig carnal.
47-48 L’amor no podrà tocar-li l’esperit, el qual no participarà de grat (de per si) en l’amor
carnal; jaquiràs: deixaràs.
49 no perdones: amb sentit d’imperatiu; a qui: a la dama.
52 merí: va merèixer.
54 El vers és un cas del recurs retòric de la traductio; Lausberg cita un exemple semblant al
vers de March: «amari iucundum est, si curetur ne quid insit amari» (Heinrich Lausberg,
Manual de retòrica literaria. Fundamentos de una ciencia de la literatura, 3 volums
(Madrid: Gredos, 1966-1969), II, 129). El sentit és «no se sap com és possible (lo perquè)
que hi hagi una via per la qual jo ami (lo per què am)».
55 lo: és a dir, «lo perquè».
56 El poeta segueix a ulls clucs el camí de l’amor carnal; no vist funciona com una altra
traductio en relació al v. 54: no és vist (participi passat), no vist (adjectiu).
59 no·m lleix: no em deixo.
60 El poeta se situa entre amor i airar; a mi partesc: «em divideixo».
63 Voldria morir per posar fi a la lluita entre amor i odi.
64 Tant l’amor com l’odi li causen un dolor igualment «mortal».
66 cascun humor: els quatre humors que regeixen la condició del cos (sang, flegma, còlera i
malenconia), cadascun d’ells compost d’elements contraris (foc/ aigua, terra/ aire) i les
qualitats de calor/ fredor, humitat/ sequedat. La salut perfecta suposava, d’acord amb la
complexió elemental de cadascú, un equilibri entre aquests contraris (vegeu Robert Pring-
Mill, El microcosmos lul·lià dins Estudis sobre Ramon Llull (Barcelona: Curial/ PAM, 1991),
pp. 56-62); cf. també XCIV, 17-20.
68 l’orgue seu: el cos.
70 no vol: el subjecte segueix essent mon esperit.