1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

492
Notes CXV
2 tolre: extreure.
4 jaquir: deixar. El delit que es troba amb prou forces per deixar és el plaer de la tristesa
amorosa (dolre), tema principal del poema CXIV.
5-8 Sabia abans d’enamorar-se, mitjançant la raó, que no podia comptar amb un amor
correspost; després d’experimentar l’amor, veu que era del tot cert el que havia suposat.
7 n’he fet...l’afronte: «ho he comprovat».
9-10 La llei de l’amor segons la qual un amor atreu un altre de semblant no es dóna en el cas
del poeta; se regira: es capgira.
11-15 Com que la «llei d’amor» no s’aplica en el seu cas (el seu amor no atreu un
«semblant») i no té altra manya per fer-ho, no li queda esperança de ser amat. Aquesta idea
s’expressa també als vs. 15-18.
20 no torb: que no torbi.
21 Ell: l’amor.
24 La manera de plantejar-se l’amor del poeta «no taca», és pur i sense interès, perquè no li
demana altra cosa que un amor correspost.
25-26 Després de perdre l’esperança d’aconseguir un amor correspost, va abandonar l’amor
durant molt de temps; aquella: la «penyora» de l’amor correspost; amable: amador.
31 Cap amant, per molt cortès que sigui, podrà deixar de tenir en compte el fet que l’amor és
capaç d’actes molt lletjos i durs; excepte: exceptuï.
35-37 L’ànima, seu de la raó, influeix en tota l’acció de l’home, fins i tot en la seva part no
racional, és a dir, la part material.
37 fa tot son fet fer via raonable: «[l’ànima] fa que tots els fets [de la part irracional de
l’home] es duguin a terme mitjançant la raó».
38 Tot el que fa l’home és a través de l’ànima racional; usa: fa (el subjecte és l’hom).
44 part n’he presa extrema: «em veig molt afectat [per l’amor]».
46 li he tenguda cara: «m’he encarat amb l’amor»; tenguda: mantinguda.
47 empara: defensa.
48 ell bastàs fe-me ofensa: «que ell fos capaç de danyar-me...»
51 quant és poc: «com és de petit el lloc».
54 lo: amor (v. 51); mortifica: afebleix.
55 Amor sap el que ens agrada més bé que no pas nosaltres; mills: més bé.
58 deasagraduada: disminuïda.
59 ell: masculí com al v. 52.
61 m’acorden: em recordo.
63 ¿Qui són aquells?: «¿Què és allò...»
64 par a mi: em sembla.
65 Ço: Això (es refereix a aquells del v. 63).
67 comporten: permeten.
69-70 Hom pot fer-se la idea de com aquests apetits s’oposen (contrasten) a la raó pel fet que
ni tan sols arriben a sentir plaer l’un en l’altre.
72 accident: en el sentit escolàstic contemporani (cf. XVIII, 17 i XCII, 191-92). La condició
del malalt era una manifestació o resultat d’una causa o substància que s’havia d’identificar
abans de saber la cura adequada.
75-78 Hom pot donar per descomptat que (no cal dubtar si) el malalt dubta totalment quant a
l’origen del seu mal, i que, repassant en la memòria tot el passat recent, busca la causa en
algun excés, i es demana quina mena d’excés pot haver estat.
77 que tant procura: que causa tant de mal.