1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

Notes XXVII
1. l’imaginar: la imaginació, en el sentit medieval de la facultat mental que regeix la
invenció, retenció, i expresssió d’imatges. No s’hi entén la «fantasia» en un sentit romàntic i
modern, sinó una facultat que processa la informació procedent dels sentits (vegeu Terry, p.
18).
2 ni·s pot esbatre: ni pot esforçar-se (?). La forma reflexiva de «esbatre» no està
documentada al DCVB més que per aquest vers de March i un passatge de la traducció del
Decameró («Algun acte en lo qual lo nostre enteniment se pusca esbatre»), sense proferir un
sentit possible per a la forma reflexiva. L’accepció que suggerim també es dóna al provençal
antic, segons Emil Levy, Petit dictionnaire provençal-français (reimprès Heidelberg: Winter,
1973): «esbatre v. réfl....s’efforcer?».
3 dolç: dòcil. Creiem que la lliçó donada per Poesies és correcta; la paraula dolç apareix amb
un sentit semblant al LXXI, 16: «¿Qui és lo dolç que dona vol amar?», on vol dir «foll»,
«ignorant», o «ingenu». Obres té esdolc, i Ferraté, seguint Ramírez, dóna dolt és; l’ha calgut
abatre: forçadament ha acabat en un estat d’abatiment.
4 L’afany, o desig, no pot manifestar-se, i se’n dol.
6 mon voler en parts, no tinc partit: «amb la meva voluntat destrossada, ja no tinc cap
alternativa»; el mot partit és substantiu («elecció», «alternativa»), com al XXXIX, 26: «que
sia cert e molt pus bell partit», i LV, 46: «que perdre·l món seria millor partit»; cf. DCVB, el
qual cita un exemple del Curial: «Com fossen hòmens de gran astúcia e no haguessen partit
sinó de callar».
7 «ni trobo el meu voler en un estat íntegre en el mateix lloc»; és a dir, com explica al vers
següent, la seva voluntat s’inclina alhora a la mort i a la vida.
17-20 Imatge del servent que enverina el seu senyor, però que després, quan veu el seu
sofriment, s’apiada d’ell.
21-24 L’angoixa del poeta - els treballs del seu pensament - ha provocat el trastorn
(alterament) i, després, la pèrdua del seu seny; el poeta invoca el seu pensament i prega que
socorri el seny.
25-40 Amb la imatge de la nau, March desenrotlla una al·legoria que explica tot seguit a
l’estrofa següent: el poeta és com una nau sense timó (la voluntat) que ha perdut el seu pal
major (raó), on els mariners (pensaments contraris) proposen camins contradictoris (és a dir,
camins que duran el poeta o a la vida o a la mort). Als vs. 39-40, el poeta anuncia que,
mancant ell de voluntat, la natura ha pres la decisió necessària.
25 contrafaç: «sóc semblant a»; perillan: perillant.
26 governador: timó.
28 no discorr: no corre.
29 tenta: «tempta», «escruta». Hem conservat la lliçó de tots els manuscrits, necessària per a
la rima; al Torcimany (II, 135) la paraula tempta, la qual era la forma normal a l’època de
March, només fa bona rima amb paraules que acaben en
-empta; per a aquest ús excepcional de la forma en -enta que fa March, vegeu DECLC, VIII,
394b.
43 glai: temença.
41-44 A aquesta tornada el manuscrit A dóna una Endreça, escrita al marge (a la seva còpia,
I, és escrita a sota de la tornada): «Plena de seny, lo cors meu departir/ de l’esperit veurets
ans que us desam;/ en l’aire alt farà, cridant, un clam,/ pensant en vós si us volrets penedir».
Ferraté i Badia incorporen l’endreça al seu text, no obstant que està documentada només al
marge d’un manuscrit on no falten els marginalia, possiblement procedents del copista.
91