1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

430
natura no dóna pas bastament de totes coses, axí con és sanitat, servey, e de las altres coses
qui són necessàries. Mas ben pocha quantitat de les dites coses són ben bastants a tot l’om per
ésser fèlix...» (Llibre del Tresor, II, 186-87).
154 benauirat: benaurat.
155 ell: el bé veritable.
156 no és: pronúncia d’una sola síl·laba (manuscrit: nos).
157 benauirat: benaurat.
159-60 fa estar, l’ha mes: el subjecte segueix essent algú (v. 153).
164 pugés: un pugès era una moneda de poc valor.
165 «[Sèneca] voldria recloure l’home dins ell mateix fins al punt de no considerar necessari
per a ell més que allò que requereix la naturalesa».
167 «si la fortuna li treu alguns d’aquests béns»; si alguns: pronúncia de dues síl·labes
(manuscrit: salguns).
168 ·l sobirà: el bé sobirà.
169 aquell: el bé sobirà.
170 «perquè l’home acompleixi el seu bé en aquest món».
171 aquests: els béns forans.
172 sa pròpia obra: la del bé sobirà; ell: l’home.
173 dura: fa durar; ell: l’home.
175 son propi bé: el bé propi de l’home, l’espiritual, no el mer delit sensual que l’home
comparteix amb els animals; perduts: provençalisme, a causa de la rima.
176 ell: l’home; allarg: extensió, domini.
177-84 March modifica la seva afirmació anterior: aquests béns no són tan sols forans sinó
també interiors (bellesa, salut), i aquests béns tampoc no valen.
184 fora potestat: fora del control de l’home, subjectes a elements externs a la seva voluntat.
185 aquest bé: el sobirà bé.
186 los estranys: els béns exteriors.
191-92 L’home flac no es creu amb prou forces per aixecar un gran pes; de la mateixa
manera ningú serà capaç de saber quina cosa és el bé sobirà si no és del tot virtuós.
193-95 Encara que el bé sobirà no es pot experimentar sense delit - és el més gran de tots els
delits - aquest delit no es produeix mitjançant la natura humana sinó per obra de l’ànima.
193 tal bé: el bé sobirà.
194 El delit del bé sobirà és el més gran de tots.
196 «L’home s’adona de tot això quan recorda que hi ha un bé sobirà»; acordat: recordat;
aquest: el bé sobirà; lo: l’antecedent és tant.
197-200 El bé sobirà no és el delit, com diu Epicur. Una conseqüència del fet que l’home no
assoleix el major delit del bé sobirà és que l’home no s’acontenta mai; si això fos el cas,
l’home seria un ésser més integrat físicament i espiritual.
204 voler: voluntat.
206 ses dos parts: ànima i cos.
211-12 Si manca el delit, no hi ha hàbit, el qual és necessari perquè aquest bé sigui perfecte.
215 Si l’apetit falla en l’obediència a la raó.
217-20 March es refereix als vs. 53-60 i 209-16.
220 sens aquest: sense «l’hàbit complit».
222 «[el delit] s’anomenarà interès».
223 No cal que el ben obrant pensi que el seu delit és «per interès».
224 Acompanyen la malifeta no tan sols el delit sinó també la tristor; se va: «l’acompanyen».
Aquesta idea s’amplia als versos següents.