1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

Notes XLVII
1-8 El «senyal» (v. 5) al qual el poeta es refereix i que no defineix fins a l’estrofa següent, és
tal que sembla que s’hauria de comptar entre els signes apocalíptics que anuncien la fi del
món. March al·ludeix a tres de les quatre esferes elementals al món ptolemaic: la terra («la
que feixuga jau»), l’aire (sobre de la terra i de l’aigua) i el foc (a sobre de l’aire).
4 «situant-se en la més alta esfera» (la del foc).
10-14 L’experiència en l’amor ja no serveix per entendre’l: sempre ha estat el cas que
l’amant ama qui se li assembla. La dama, però, no obstant tot el seu valor, estima un home
nici.
15-16 El poeta postula que la passió carnal ha cegat la dama a la vertadera naturalesa dels
seus sentiments, idea que es desenvolupa també als vs. 21-24.
20 «No trobo en vós cap fre que us detingui en la vostra carnalitat».
22 sens compte: sense que la dama se n’adoni.
27-28 «si no trobeu totalment digne d’escarni la vostra incapacitat per vèncer l’amor en què
heu caigut».
29 per ventura: potser.
31 ferea: feredat, por intensa.
32 e gents n’han sospita: la gent ja sospita dels amors carnals de la dama.
33-40 Justificació del maldir; l’ordre natural («natura») requereix que el poeta parli dels fets
lleigs de la dama i tindrà el suport de la gent, ben disposada envers el poeta adolorit (v. 39);
si ara és maldient, és per una causa justa, i sempre és dolça la veritat; consent: el subjecte és
natura.
33-34 El poeta afirma que no pensa retirar-se del món (per lliurar-se a la vida contemplativa)
pel dolor que li causa el comportament de la dama.
43 qui: qui dels dos, l’amor o la dama; clam: reclam.
162