1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

Notes VII
1-4 La riquesa no és bona en si, sinó d’acord amb la bondat del que la posseeix; de la mateixa
manera l’amor és bo en la mesura que ho és l’amador; si l’amador no val, l’amor tampoc.
5 pits: pit.
7-8 «o viu subjecte a un defecte semblant: l’estupidesa».
9-12 L’amor no pot desfer allò que Déu fa mitjançant la naturalesa: l’estúpid no pot ser un
amant fi, com tampoc no pot ser estúpid l’home de pensament subtil i fi.
13-14 Versos problemàtics, on sa és possiblement un error per *la transmès per la tradició
manuscrita (un salt d’igual a igual del v. 12, «sa qualitat»). Suggerim: «És tan difícil que
l’amor es trobi en l’home no apte com que quedi ben agafada una figura si hom la pinta a la
superfície de l’aigua». El subjecte de pendrà («agafaria«) al v.14 és lo no dispost. Cf. una
imatge semblant a LXXXVII, 291-94: «Així com l’or sobre paper se posa/ segons serà la
bona o mala cisa,/ tal semblant cas mon sentiment divisa/ d’aquesta amor, segons en qui
reposa».
15 rost: costerut.
18 eren...volguts: [els amants] eren estimats.
19-20 «El gran Ovidi va dir que l’amor augmenta quan és correspost per un amor semblant»;
prous: benemèrit; crescuts: forma provençalitzada emprada per fer la rima. Sobre la
referéncia a Ovidi, vegeu Ferraté, Llegir, pp. 141-42 i Badia, Tradició, pp. 197-200.
21-22 Les paraules i les prèdiques d’Ovidi eren vàlides mentre l’home sabia què era l’amor,
però ja no se sap què és, ni sembla que es tornarà mai més a saber»; ells: amor i coneixença.
25 Els antics són els amants d’una època anterior ideal. És freqüent aquest tema als trobadors
provençals.
26 lai quan: quan.
27 maestria: art, engany.
29-32 Encara que la dona és de naturalesa gentil, la seva educació deficient ha fet que la seva
gentilesa no s’hagi posat en evidència, com pot passar quan una persona viu envoltada de
mal.
33 «Ni pel vostre poc agraïment [del meu amor] ni pels moments difícils...»
36 «els amants exemplars del passat, que en pau descansin».
39 no tingau a gran bomba: no us n’enorgulleu.
41-44 L’enveja és una passió del tot fútil, perquè mentre l’envejós s’amarga les persones que
són objecte de la seva enveja no senten res de la seva amargura; fon: esgota.
46 moviments: en el sentit escolàstic de l’impuls que resulta del desig.
53 El seny ha donat fe a la voluntat, la qual ha promès al seny que, si el serveix bé, rebrà una
recompensa inigualable.
57-58 Una idea semblant es troba a Guillem de Cabestany, com assenyala Pagès: «s’ieu per
crezensa/ estes vas Dieu tan fis,/ vius ses falhensa/ intrer’em paradis» (Riquer, Los
trovadores, II, 1073).
61-64 Si hagués despès el temps que ha dedicat al seu amor per la dona a l’estudi del món
dels homes (natura), ja sabria tots els seus secrets, i fins i tot entendria molt del món
espiritual.
66 sens algun grat cossegre: sense aconseguir que la dama prengui plaer en ell.
23