1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

401
Notes CIV
1 ne per Déu: «o per Déu»; al segle XV ne s’usava amb sentit copulatiu («i») o disjuntiu
(«o») i no tan sols com a enllaç entre dos membres negatius (vegeu DCVB, «ni»). El sentit
dels primers quatre versos és, per tant: «Un home hauria de ser foll si visqués virtuosament,
per motius propis o per amor a Déu, sense voler rebre la recompensa que mereix. Però així és
el món: els malvats poden fer el seu mal sense que ningú els castigui mentre els bons no es
veuen mai recompensats». La segona lliçó de F, ne per si que segueixen Obres, Poesies i
Ferraté, és innecessària i ens obligaria a fer una interpretació molt diferent.
5-7 Hi ha hagut homes aparentment bons que el món ha gaurdonat, però no eren
veritablement bons perquè els motivava la fama en lloc del bé en si.
8 No queda al món cap recompensa per al bon home.
13 És a dir, tota la societat, des dels papes i els reis fins a l’estament més baix.
14 El sentit del vers sembla ser que els homes actuen segons els impulsa l’apetit (lo que·ls
plau) i no d’acord amb la raó (lo que volen).
15-16 Com a objecte de l’amor de Déu ocupa un lloc secundari; l’home dóna més
importància a la satisfacció dels seus desigs; colt: venerat. Bohigas (Poesies, IV, 115)
identifica els termes intenció primera i intenció segona amb el pensament lul·lià.
17-20 Segons el dret natural, l’home hauria d’amar Déu damunt de totes les coses, perquè Ell
és prima causa del seu ésser, i hauria de fer-ho tot sota l’impuls d’aquesta prima causa i no
per altres causes; tampoc no hauria d’estimar Déu per altres raons que l’amor mateix. La
frase dret natural és regeix els verbs en subjuntiu: preceesca, faça, no vullam.
21 Ella: la prima causa.
22 L’ésser de l’home està més en la prima causa (Déu) que en si mateix.
24 Amem Déu, no per Ell, sinó per alguna raó secundària.
34 los morals: els fets morals; les accions dels homes no són guiades per les virtuts morals
(cf. v. 39).
38 raó serà: és inevitable.
41-44 L’home, en lloc de témer el càstig de Déu quan fa mal i esperar una recompensa en
aquest món quan fa bé, hauria d’actuar bé sempre, perquè fer bé li suposarà felicitat. La idea
és, com assenyala Pagès, aristotèlica, alemnys en part: «E, sens falla, beatitud és cerquar les
virtuts e usar-les[...]; lo guardó de la benurança és la obra e lo delit que hom n’aspera quant
ell obra la virtut[...] E totes obres qui són per virtuts són belles e delitables en si» (Llibre del
Tresor, II, 114).
45-48 Després del moralisme dels vs. 41-44, March adopta un to cínic que consona amb el de
la primera estrofa, afirmant ara que els béns del món s’aconsegueixen sense que l’home faci
cap bé o sofreixi; no mereixen: «honor, glòria o fama» no premien al que passa sofriments
per aconseguir-los.
52 «perquè els necessiten i perquè en certa manera els temen».
59 ells: els prínceps; endinsen: el subjecte és aquells (v. 58).
61-64 Sorprenent autocrítica des de l’estament dels cavallers del comportament propi.
63 frares: germans.
65 i els altres: i els altres animals.
67-72 L’home s’equivoca si no actua de manera que satisfaci o el cos o l’ànima, sense
perjudicar l’altre component humà. No ha de confondre els propòsits amb què actua: si vol
gaudir dels béns del món, satisfent la seva part material, no ho farà mitjançant les accions
virtuoses perquè la virtut correspon a l’altra de les dues «natures» de l’home, l’esperit.
77 ensenya: senyal (terme de la navegació).
79 qui contrafà: qui obra de manera contrària, és a dir, qui es guia per la virtut creient que