1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

196 com ell roman en pensa de rei ésser,
així amor en pensa m’adelita
fins que la fi pens que se’n deu atényer.
Ans que jo pens a qui amar, jo ame;
200 quan l’imagín, de la millor m’espante.
Sí com l’avar los diners per ells ama,
que no veu res per què aquells despenga
(a si mateix no diu que no se n’ampre,
204 mas no·n sap cas, ne pensa que ésser pusca),
així amor no veig a què·m profite:
en tant me plau que de la fi no pense.
Jo no esper ne en desesperar baste;
208 entre lo mig d’aquests extrems alleuge.
Un hom és tal que ama per natura
son fill en tant que avorrir no·l poria,
e si és foll, de sos fets se desalta
212 perquè·l veu tal e ple de cabdals vicis;
així amor ses penses me deliten,
per l’hàbit pres, que natural repute;
mas per mon temps de sos fets me desalte,
216 car totalment lo trop a mi dessemble.
Amor me plac tant per sos actes nobles
que de per si jo l’am sens esguard altre,
semblant a aquell qui son bon amic ama
220 pel que ha fet e no per lo que faça.
En tant me plac per delitables obres
que en mi roman tal signe o caracte
que, perdent jo l’esguard per qui amava,
224 aquell delit am que en la pensa·m resta.
Los meus desigs, si de passió mouen,
de l’hàbit pres, llur moviment comença:
imaginant com aquells jo sentia,
228 aquells jo sent e fa que jo·ls desige;
regonegut, en dol me converteixen,
coneixent mi no poder aquells rebre.
Sinó com veig e del passat m’acorde,
232 ma passió no·s mou, e menys per altre.
Així com és la ciença del metge
bella en extrem segons si e on guarda,
així en extrem és la pràtica lleja
236 e tots los senys quasi fastig ne senten,
tal és amor, que·l seu ésser és noble,
lo praticar odiós e terrible,
507