1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

391
Notes CIII
6 no cerc: que no cerqui.
8 La idea és un lloc comú del pensament medieval; Pagès cita una frase de Sèneca, «Cal que
incloguem el bé dins de l’ànima» («Summum bonum in animo contineamus», Epístola
LXXIV, 16 (vegeu L. A. Sèneca, Lletres a Lucili, llibres vi-ix, ed. Carles Cardó (Barcelona:
FBM, 1929), pp. 78-79) on parla de la raó, resident a l’ànima com a font dels únics béns
vertaders de l’home, sobretot l’honor.
17-20 Pagès cita un passatge de Sèneca que conté idees afins a les de March: la toga
sumptuosa o la casa ricament guarnida no fan que l’home sigui més feliç ni ell dorm més bé
sobre un matalàs nou que sobre un llit de fenc: «Posa’m en mig d’un mobiliari relluent i en
l’aparellament de la delicadesa: no em creuré gens més feliç perquè dugui un mantell fi o
perquè els meus comensals trepitgin tapissos de púrpura. Canvia’m de llit: no seré tampoc
gens més malaurat si recolzo la testa lassa damunt un feix de fenc o si jec damunt una
màrfega del Circ sobreïxent de borra per les costures d’una tela vella» («Pone in instrumentis
splendentibus et delicato apparatu; nihilo me feliciorem credam, quod mihi molle erit
amiculum, quod purpura convivis meis substernetur. Muta stragula mea; nihilo miserius ero,
si lassa cervix mea in maniculo faeni adquiescet, si super Circense tomentum per sarturas
veteris lintei effluens incubabo» (De vita beata, XXV, 2; vegeu L. A. Sèneca, De la brevetat
de la vida. De la vida benaurada. De la providència, ed. Carles Cardó (Barcelona: Fundació
Bernat Metge, 1924), pp. 66-67).
18 volp: guineu.
19 terçanell: tela de seda gruixuda que es feia servir per folrar vestits, en l’enquadernació de
llibres, etc.
20 son: és a dir, el son, el dormir.
21 quant mester havem: tot el que necessitem.
25-28 Els desigs que van més enllà de la naturalesa de l’home, la qual es compon de cos i
d’esperit, no es poden satisfer; això només és possible quan el desig és del tot carnal o del tot
espiritual.
29-32 Quan el cos i l’esperit actuen independentment l’un de l’altre, l’home pot sentir-se
content, perquè l’ànima gaudeix sense cap empatx físic del plaer espiritual i el cos es lliura al
plaer físic sense que el destorbin els anhels espirituals.
33 Evidentment March es refereix al voler compost, de cos i ànima, encara que l’estrofa
anterior no ofereix aquest antecedent.
34 Aquest desig no és ni físic ni espiritual, tot i que és compost dels dos elements.
36 «veient que actua d’una manera que sembla contrària a la seva naturalesa».
37 És a dir, el desig compost destrueix el cos i l’ànima.
40 El sentit del vers sembla ser que l’home que es lliura a l’amor del «voler mesclat»,
compost d’ànima i cos, entra en un procés de frustració que sentirà no tan sols l’amant sinó
també el desig que l’impulsa.
41 aquest: el «voler mesclat».
42 L’home ama amb aquest desig contra la seva voluntat.
44 L’home només fa el que plau al seu desig.
45 El voler mesclat té l’home subjugat.
46-48 L’home busca una satisfacció impossible, perquè el veritable bé no està en les coses
foranes, objecte del seu desig, sinó que es troba més enllà del món creat (natura).
52 «tant com li cal per a les seves necessitats».
54 d’aquells: dels diners.
55 hoc: però sí; tost: aviat.