1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

326
66 sens cobre: sense recobrament.
68 com: quan.
73 El dolor que experimenta no està ni del tot dintre dels límits de la seva naturalesa humana
(les seves natures física i espiritual), ni del tot fora d’ells. Això es deu al fet que la forma
composta de l’amor que causa aquest dolor s’extén, en el seu aspecte espiritual, des d’aquesta
vida fins a l’altra. fora de llurs clausures: lliçó de totes les fonts; el sentit, però, sembla exigir
alguna frase semblant a «dintre de les seves clausures».
74 El moviment o mòbil del dolor arriba més enllà d’aquestes clausures (v. 73); creu: crec.
75-76 Si el poeta sent dolor és perquè encara està subjecte a l’amor compost que no ha deixat
de sentir no obstant la mort de l’amada.
77 alleuja: habita.
79-80 És fals allò que tothom diu: que aquest amor humà no passa de la natura (v. 77) de
l’home, la qual ees compon del cos i de l’ànima (fora nós i dintre nós); el cas del poeta ho
demostra. El subjecte de habita («es troba») és l’extrem (v. 77).
81-82 aquesta amor: l’amor compost.
86 enaprés: després.
89-90 L’amor compost normalment mor quan l’objecte de l’amor deixa d’ésser, perquè vol
escapar dels conflictes constants que ha hagut de tolerar entre el cos i l’ànima; a més, no pot
arribar mai a la veritat, a diferència de l’amor espiritual.
93 algú: cap d’ells (cos i ànima).
95 a sa hora: quan toca a l’ànima resisitir el cos.
97-98 El cos no s’oposa a l’activitat de l’ànima perquè sap que l’ànima pot exercir la seva
influència en l’home només quan el cos ha aconseguit una altra vegada el seu bé, és a dir,
quan s’ha satisfet el desig físic.
99-100 La pau entre el cos i l’ànima dura poc en el poeta perquè el que sent és tot dolor i poc
delit; per què: per la qual cosa.
104 tema: idea fixa.
106 senyal: March al⋅ludeix al «toc de campana indicador del començament d’una
cerimònia» o una missa, etc. (DCVB).
107 allens borne: «navego lluny», el seu dolor s’intensifica.
108 «Així alliberat [de l’oblit del dolor], no tinc el pensament ociós».
112 «i no puc fer altra cosa que doldre’m del meu mal».
114 Ja no queda res més que la Fortuna pugui treure del poeta.
116 el conversar: la comunicació entre les voluntats dels dos; cf. conversa al v. 59. El sentit
de la paraula aplicada al matrimoni es veu més clarament per la següent cita de Sant Vicent
Ferrer: «La 2ª cosa que·s requir en lo matrimoni és pacífica conversació, la muller amant e
honrant son marit, e lo marit amant a ella» (Sermons, V, 11).
118 passions: sofriments.
127-28 Tot i que els sentiments del poeta van disminuint, no ho fan tant que deixi de sentir el
dolor amorós.
130 de costa: de costat.
131-33 Les seves accions ara li semblen estranyes, encara que no són molt diferents de les
que la seva raó aprovava abans de la mort de la dama.
134 par: sembla.
136 habitaven: el subjecte és los meus juís, és a dir «els meus pensaments» (v. 135).
138 alterat és: el lloc o objecte dels seus pensaments, el qual era la dama, ha canviat quan
ella ha deixat d’existir.
143 tenten: experimenten.